(Diàleg entre dues professores)  

Joana: Ostres, tu! Començo l’any amb un nou cas com un cabàs: a en Gerard li han diagnosticat TEA, Transtorn d’Espectre Autista... Tot són sigles i no saps mai què hi ha al darrera, noia. Jo ja li veia alguna cosa rareta: passejar sol a l’hora del pati, el dia que es va amagar sota la taula... sort que tenim un bon equip de psicòlegs al col·le i fan bé la seva feina. Van recomanar als pares d’anar a un centre especialitzat en “Asperger” i ara ja sabem què passa.  

Martina: Caram! Però era un centre d’aquells especialitzats a diagnosticar a tort i a dret i, de pas, fer caixa, o era una cosa ben feta? Perquè n’he sentit de tots colors... n’hi ha que diuen que estem “sobrediagnosticats” i d’altres diuen que la meitat del fracàs escolar es podria solucionar si es detectessin casos, com el de dislèxia, a temps.  

Joana: No, no. Ja et dic que li convenia. Només que si a aquest cas li afegim el NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu) que ens ha arribat aquest curs –i el pobre ha de venir de l’altra punta de la ciutat!- i el parell de TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat) que ja pujaven de cursos anteriors... Tenim un curs ben distret.  

Martina: Bé, siguin quines siguin les sigles, aquí els acollirem i acompanyarem com puguem, oi? Què ha de ser una escola “cristiana” sinó això? O no van sorgir també les escoles religioses per donar resposta a necessitats concretes? El que ara en diem d’unes o altres sigles tècniques, en temps de Jesús en deien “endimoniat”, “cec” o “pobre” i es quedaven tan amples perquè no en sabien més... per sort, ara hi podem posar noms diferents i respondre-hi millor, però el que no ha canviat és que aquests són el “target” predilecte de Jesús i semblaria que també hauria de ser el nostre, no?  

Joana: Sí, en teoria hauria de ser així, però ja saps que aviat tindrem JPO (Jornada de Portes Obertes) i no sé fins a quin punt es parlarà més de l’excel·lència “and the future” que no pas això que dius.   Martina: Ja ho sé, ja ho sé... que hem d’omplir les línies i que ens hi va la feina i tot això. Però potser caldria saber “vendre” també que aquí l’acompanyament personal i la cura de l’alumnat té un valor especial, siguin quines siguin les sigles que puguin dur a la motxilla els alumnes.