- Escolta, perdona però t’ho he de dir: estic fins als nassos que a tot el que es proposa de pastoral al col·le només hi vagin quatre gats i, a més a més, els més “rarets”! La meva filla se sent marginada per les seves amigues per apuntar-se al grup de pregària, el voluntariat i tota la pesca... sempre ha d’estar donant justificacions o aguantar les rialletes de les que se senten més “evolucionades”.
- Bé, dona, i què et penses? És que, avui dia, i amb la diversitat de famílies que tenim a l’escola, tot això de l’acció pastoral per força ha de quedar com a voluntari i, és clar, al final només hi van els “arreplegats”. Gairebé et diria que sembla més una extensió dels nanos del departament d’orientació psicològica que una altra cosa! Ha, ha, ha...
- No, si... amb això “d’acceptar les diferències” i igualar tothom... el que fem és aigualir la festa a tothom! Encara que es parli molt de tolerància, solidaritat o respecte... quan apareix la paraula “religió”, o “Jesús”, o “Evangeli”, sembla que ens haguem d’esquinçar les vestidures o el mateix claustre de professors s’escaqueja i s’acoquina! No dic que els profes hagin d’entrar a l’aula amb el crucifix a la mà (amb un somriure a voltes ja em bastaria!) però... “un poquito de por favor”, no? Ja m’entens.
- Tu que “ets del pal” i et van aquestes coses, no sé per què t’estranyes que li facin “relibullying” a la teva filla. No és veritat que, en certa manera, Jesús també s’envoltava dels “rarets” del seu temps? Que si leprosos, prostitutes, pecadors... si t’envoltes de marginats, dona, és normal que siguis una marginada!
- Jolín, vas forta, eh? Sí, tens part de raó. El que passa és que abans, en l’època de Jesús, que dius tu, aquests marginats ho eren per la pròpia llei religiosa i, com que això a Jesús el repatejava molt perquè no tenia res a veure amb el que ell vivia, fer-se amb ells era la manera de denunciar-ho... Ara, però, són els prejudicis cap a tot el que sona a religió el que fa que es margini els nens i nenes. No et negaré que, a l’època dels nostres avis, la cosa fos al revés.
- Doncs el que hem de fer és seguir aquesta “denúncia”, sigui pel que sigui... però també hem d’acceptar de fer-nos amb els diferents, encara que siguin “els rarets”. Si a la teva filla li tornen a dir alguna cosa les seves amigues, doncs que els contesti que els de la catequesi i aquestes coses són també els seus amics... i llestos, tu!
(Complementeu el text amb la proposta de lectura de l’Evangeli que hi ha a la Pregària “Dona estrangera, com em miren els teus ulls?” d’aquest butlletí: Mc 7,24-30)
Creieu que es dona aquesta situació de “relibullying” a la vostra escola?
El “relibullying” es pot donar en dos sentits: pots ser marginat pel fet religiós o pots marginar pel fet religiós. Coneixeu casos en les dues direccions? En quina banda posaríeu Jesús? I a l’Església? I a la pastoral de la vostra l’escola?
“Igualar tothom... per aigualir tothom” Considereu que la uniformitat forçada (pels estereotips, els prejudicis...) pot acabar tapant allò que és diferent?