La majoria de pares i mares experimenten amb un desig intens la necessitat de transmetre als fills aquelles idees, aquelles formes de fer i ser, aquelles actituds que consideren que són essencials per tenir una vida raonablement plena i feliç; i és que els pares, ho sàpiguen o no, transmeten un estil de vida, una manera de viure concreta i determinada.  

Tots miren d’anar traslladant als seus fills i filles, com més bé saben i poden, tot allò que amb el temps han anat aprenent i que, segons el seu criteri, és fonamental per poder anar endavant.  

Fa unes setmanes, els alumnes d’un centre escolar celebraren la festa de graduació de segon de batxillerat. Un dels pares, en nom de tots, s’adreçà amb aquestes paraules: «Espero sincerament que aquestes paraules meves us resultin suggeridores, però, sobretot, espero que simbolitzin amb encert aquest intens desig que tenim tots els pares i mares de transmetre-us allò que pensem que us ajudarà més i millor a gaudir d’una vida plena i feliç.  

»Ara que definitivament deixeu enrere el temps dels infants i les parets amigues de l’escola, procureu viure el vostre temps intensament. Cerqueu una vida plena i, quan us sentiu realitzats, gaudiu amb el que feu. Quan la vida us somrigui, camineu amb bon pas i doneu als vostres amor i empatia, sense oblidar els altres, especialment aquells que molts ignoren.  

»Quan us fereixi la injustícia d’aquest món o que els aprofitats se surtin amb la seva, quan sentiu el mal com riu... atureu-vos un breu instant, respireu fons i escolteu la veu dels pares: ànim i endavant! Pensa sempre en positiu.  

»Procureu ser llum en la foscor i portadors de bondat, i maldeu per fer el món millor, ajudant els qui teniu al costat, oferint el vostre escalf. En els moments de confusió per dins, quan tingueu l’ànim desballestat, quan costi trobar el camí o us rosegui l’ansietat, quan Déu us sembli esquiu, atureu-vos un instant, respireu a fons escoltant la seva veu: ànim i endavant! Que Jo t’acompanyo!»  

«Fill meu, si et proposes de servir al Senyor, prepara’t per a la prova. Redreça el teu cor, sigues valent i no t’espantis en els moments difícils» (Sir 2,1-2). Un bon desig el d’aquest pare envers el fill o filla i els seus companys d’escola i un compromís que afecta la vida dels pares. Cal ser testimonis  de les propostes  que s’adrecen a infants i joves. La coherència en l’actuació dels pares i dels adults és fonamental en el procés de maduració dels infants, joves i adolescents.  

Puig i Jofra, E. (2014) Contemplar els fets de cada dia. Barcelona. Claret. Pgs. 49-50.