La Cristina para boja. Ha baixat al súper un moment per comprar quatre coses pel dinar i es troba amb una amiga:  

Amiga: “Ei Cristina, no et reconeixia amb la mascareta! Com va tot?”

Cristina: “Nena, amb això de la mascareta no cal arreglar-se gaire, però vaig de bòlit! Tots bé, però al gran li han confinat el grup-classe i ara toca fer tot el tinglado de la PCR i la resta. Encara rai que teletreballo i, mira, no està a casa sol ni cal molestar els avis, que ja tenen una edat i, escolta tu, són grup de risc i no me la jugo!”

Amiga: “Ja deia jo que aquest no era l’horari habitual de trobar-te al súper! Com ho portes, això del teletreball? No se’t cau la casa al damunt? Al meu marit també el van enviar a casa a treballar i el pobre no sap com estar-hi. A més a més, gairebé no surt de l’habitació! A mi també m’ha tocat treballar des de casa, però ho porto més bé”.

Cristina: “Doncs la veritat és que em poso molt neguitosa quan veig tot el desordre o tot de detalls de casa als quals, en el tràfec del dia a dia abans de la pandèmia, no donava importància però, ara, no ho puc tolerar. No paro de repensar com m’organitzo, tant l’espai com els horaris. És un non-stop de replanificacions! I aquí em tens aprofitant un moment per comprar quatre coses per dinar.”

Amiga: “Sí, és un no-parar! A més a més, tot ha quedat com desdibuixat, i jo, que no sóc massa creativa, a voltes em costa un munt repensar com han de ser les coses ara. Jo em vaig repetint que no sé massa bé si les coses segueixen el seu curs... però intento seguir el curs de les coses! Encara que, tot plegat, és molt estressant!”

Cristina: “Ja, ja! Totalment cert! Mira, em van passar això pel wtsp i m’ho he posat a la foto de perfil: Keep calm and... Dios proveerá! En el fons em quedo més tranquil·la si confio que, com en el temps de confinament, anem escoltant allò de tot anirà (més o menys) bé, encara que a voltes no ho sembli!

Amiga: “Bé, a alguna cosa cal aferrar-s’hi, no? Jo, de moment, estic encantada i ho aguanto tot mentre els nens puguin anar al col·le. Perquè d’això de teletreballar de la pròpia feina i fer de professor dels nens alhora... buf! Millor ho comentem un altre dia!”