Família Escola Acció Compartida
2020
97
Educació Secundària
In-su-por-ta-ble
Comportaments intolerables

CONVERSES

Laura (43 anys, mare d'en Miquel, de 12 anys, i de la Jana, de 2)

Estic amoïnada perquè penso que en Miquel està ficat en algun embolic. Fa dues setmanes portava una gorra nova de trinca d'aquelles que són tan cares. Li vaig demanar d'on havia sortit i em va contestar que un company l'hi havia deixat; li vaig insistir perquè la tornés i sembla que ho va fer perquè ja no l'he tornada a veure. La setmana passada li vaig trobar tres euros a la butxaca dels pantalons i es va justificar dient que se'ls havia trobat al carrer. Però és que aquest matí li he tornat a trobar diners, aquesta vegada a la motxilla, i m'han trucat de l'escola dient que volen parlar amb nosaltres. No sé què pensar perquè no li donem cèntims, només pot ser que els hagi pres d'algun lloc o a algú, o vés a saber què ha fet.

Marta (49 anys, mare del Toni, de 13 anys, i d'en Pol, de 10)

Em sap greu dir-t'ho, però el que m'estàs dient encaixa amb el que el meu fill m'ha explicat. Un dia va veure en Toni amb uns quants nens que estaven insultant i cridant-ne un altre en un racó de la plaça, al costat del col·le. En Toni l'empenyia, l'insultava i va començar a donar-li cops mentre els altres l'escridassaven. Al final el noi, mig plorant, va obrir la motxilla i li va donar alguna cosa. Llavors tots el van deixar i van marxar. Jo crec que el primer que hauries de fer és parlar seriosament amb ell per intentar esbrinar si aquest és el motiu pel qual et truquen de l'escola i, si és cert, què és el que li passa per tenir aquest comportament. Actuant conjuntament amb l'escola podreu trobar recursos per ajudar-lo a ser conscient de la gravetat dels seus actes i a canviar la seva conducta.

Jaume (43 anys, pare d'en Roger, de 13 anys, i de la Laia, de 8)  

En Roger és una mica maldestre, trenca tot el que toca, es mostra molt distret i no sap guardar secrets... El cas és que no és conscient del que provoca amb la seva actuació. Últimament no vol anar a classe, cada dia quan es lleva li venen tots els mals... Però no m'explica res de res. L'altre dia vaig trobar-me amb la Montse. A primària eren bons amics i per això he aprofitat per preguntar-l'hi. M'ha costat molt que m'ho expliqués perquè m'ha dit que ella no volia ser una xivata, però finalment m'ha explicat que a la classe els companys el deixen de costat, el culpen de tot el que passa, li diuen malnoms que no li agraden i fins i tot li cau algun clatellot. A ella li sembla que no fa res per merèixer aquest tracte, però tampoc gosa fer-li costat per por de rebre. Estic molt amoïnada!  

Ricard (46 anys, pare d'en Joan, de 15)  

Mira, jo crec que hauries de parlar primer amb el teu fill perquè t'expliqui ell què és el que està passant i que si ho comparteix amb tu potser el podràs ajudar. Està clar que heu d'ajudar a en Joan a entendre que els seus actes poden molestar i que ha d'anar amb compte i a valorar les conseqüències del que fa i del que diu. Però també penso que heu de deixar-li clar que malgrat que ell sigui poc hàbil, ningú no es mereix que el tractin malament.   Està clar que val la pena que s'esforci una miqueta més en ser prudent en les seves intervencions en converses o bé si no ha d'intervenir quan ningú no el convida, en no escampar informacions d'altres sense demanar permís... Tot això l'ajudarà a millorar la manera de relacionar-se amb els altres i el farà sentir millor. Però també s'ha de tractar el tema amb els nois que el molesten. Jo penso que heu d'insistir perquè parli amb el tutor sobre el que està passant, perquè s'aturin les agressions i el centre prengui les mesures adients, però si veieu que no se'n surt, no espereu gaire i acompanyeu-lo a veure el tutor i col·laboreu amb el centre per solucionar el problema.

Qüestions per al diàleg
1

Som capaços com a pares i mares de fomentar des de casa que els nostres fills/filles se sentin forts per denunciar assetjament o assetjament a un company/a de classe?

2

Potenciem des de casa l’educació en el valor de l’assertivitat, l’empatia i el pensament crític, així com aprendre a ser conscients dels propis actes i valorar-ne les conseqüències?

3

Com a pares i mares sentim que tenim mecanismes de denúncia i d’ajuda de fàcil accés per tal de poder-los identificar clarament dins l’escola?

El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org





Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal
Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart