CONVERSES
—La Mireia només vol comprar a les botigues on van les seves amigues i les colònies han de ser les mateixes que anuncien. Com li fascina la publicitat! Em sap greu aquesta actitud, i si li dic que no té personalitat, que es deixa endur per la moda i el consumisme, em contesta que vol anar com totes les de la classe. Que si no hi va, no l’acceptaran en el grup i llavors es passaria el dia plorant, com d’altres vegades li ha passat. No sé si la hi acompanyaré més, ja s'ho farà!
Berta (39 anys, mare de la Júlia, de 12 anys)
— Amb tota la publicitat que reben és fàcil deixar-se arrossegar per les modes. A la Júlia també li passa; pensant-hi bé, no fa gaire nosaltres també ho fèiem. Els anuncis no només ofereixen el producte, sinó que enlluernen i mostren unes situacions que desperten interès. És força difícil ser crítics amb missatges atractius. Em sembla que el millor és fer-los veure com ens influeix la publicitat. Potser més endavant no en dependran tant.
Vanessa (31 anys, mare de l'Anna, de 12 anys, i del Pau, de 13)
—Pels volts de Nadal els meus fills demanen tots els regals que els agraden i que s'anuncien a la televisió. Jo els intento explicar que no pot ser. Els dic que la nostra economia no és com la dels seus amics de classe o del futbol i dansa. Som una família que tenim la sort que treballem els dos, però no podem comprar tot el que demanen perquè els nostres fills se sentin acceptats entre les seves amistats. Es deixen enlluernar pels amics, per la televisió, per la societat. A més, sempre els dic que els diners no defineixen com ets. T’han d’estimar pel que ets, no pel que tens.
Marta (50 anys, mare del Manel, de 15 anys, i del Jordi, de 16)
—En Manel no n'és conscient, i contínuament demana diners per comprar roba, videojocs o per sortir amb els amics. Jo intento que entengui la necessitat d'administrar els cèntims, però ell es mostra molt tossut i poc raonable perquè diu que amb la paga que li donem no pot fer ni tenir el mateix que els seus amics, i per aquest motiu se sent enfadat i desgraciat. Ja no sabem com tractar aquest tema!
Com a pares i mares, som capaços de fomentar l’esperit crític?
Com podem gestionar el fet que els nostres fills i filles se sentin estimats, acompanyats i escoltats pel que son i no pel que tenen?
Trobem moments per parlar amb ells sobre les enveges i rivalitats? Com ho vivim també nosaltres com a pares i mares. Ho tenim resolt?