CONVERSES  

Manel (44 anys, pare d’en Jan, de 12 anys)

- En Jan està una mica obsessionat amb la mort. Fa uns dies que ens pregunta si ens morirem el papa i la mama i diu que ell no vol que ens morim. Quan va morir el seu avi fa un parell d’anys, ens va semblar que no ho entenia gaire. Com que no preguntava, tampoc no li vam donar més explicacions. Però fa uns dies la meva mare, que és molt gran, li va dir que es morirà aviat perquè és el que toca. I des d'aleshores que no para de preguntar i parlar del tema.  

Roser (42 anys, mare de la Carla, de 13 anys)

- La mort és un tema habitual en aquestes edats. Trobo que és normal que vulguin saber i preguntin. Potser el Jan està angoixat per saber qui cuidarà d'ell si vosaltres moriu. Jo crec que cal tranquil·litzar-lo i parlar del tema amb naturalitat. Amb la Carla vam parlar molt d’això l’any passat, perquè va morir la mare d’una amiga seva de classe. Com pots imaginar, tots necessitaven saber com, per què, quan... Nosaltres no sabíem ben bé com explicar-li-ho, però la tutora ens va recomanar una sèrie de llibres i pel·lícules que reforçaven el que estaven fent a l’escola i van ser de molta ajuda.  

Maria (46 anys, mare de l'Anabel, de 14 anys)

- Estem fets un embolic. Resulta que ha mort una tieta amb qui l'Anabel tenia molta relació. De fet, fa temps que estava malalta i ja ens ho imaginàvem. Ja li hem dit i s'ho ha pres prou bé, però el que no sabem ara és si fer-la participar en els rituals de comiat, si demanar-li que ens acompanyi al tanatori… Hem sentit tantes coses que no sabem què fer! Alguns diuen que no hi han d'anar mai, d'altres que sí… Ella pregunta si cal dir: t’acompanyo en el sentiment, perquè se li fa molt estrany. Potser amb una abraçada n’hi ha prou. Tu què en penses?  

Santi (55 anys, pare de la Rocío, de 13 anys)

- La meva opinió és que n'heu de parlar, amb ella. La podeu convidar i, sobretot, demanar-li si hi vol participar. Si us diu que no, no us quedeu amb la primera negativa, expliqueu-li la importància del comiat i d'anar-hi junts. En qualsevol cas, li hauríeu de dir què és el que passa en els funerals, com són els rituals, què pot esperar, quines persones solen anar-hi… per tal que li sigui més fàcil decidir. A més, li podríeu oferir alternatives per dir-li adeu a la seva tieta, com escriure-li una carta, fer un dibuix o collage amb imatges que li recordin la seva relació. I, per què no, una abraçada. A vegades no calen paraules.  

Extret i adaptat de Família i Escola.