Converses:

Elsa (35 anys, mare de la Maria, 13 anys)

— La Maria s'està fent a la idea del que representa tenir germans més petits, sobretot ara que és adolescent, però no ho sap dir. Sembla clar que se sent desplaçada quan jo estic amb els bessons. Has provat de demanar-li que t'ajudi? Sentir-se útil disminuirà la seva necessitat de cridar la teva atenció. De tota manera, seria bo que reservessis una estona del dia per estar amb ella i poder-la escoltar, sense pressa ni interrupcions. Donar-li confiança i fer-li sentir que estàs a la seva vora en tot moment. Això reforçarà la vostra comunicació.

Toni (50 anys, pare de la Carla, de 14 anys)

— Des de fa un temps és pràcticament impossible parlar amb la Carla. Quan volem parlar amb ella ens diu que no la interroguem, que semblem policies amb tanta pregunta. Però, noi, és que no ens explica res de la seva vida. Constantment qüestiona les normes de casa, i cada vegada que li dic: Ei, escolta’m!, vol tancar-se a la seva habitació, va sempre a la seva. I quan l’enganxem per parlar-hi, ens respon que som uns pesats i que no l'"agobiem", que ja vindrà ella a parlar quan vulgui parlar. Perquè a sobre ens diu que no l’escoltem. Que complicat és tot plegat! 

Carles (57 anys, pare del Jordi, de 17 anys, i de l'Anna, de 19)

— Carrega't de paciència! Això és molt típic d'aquesta edat, t'ho dic jo, que en tinc dos. I amb l'Anna va ser molt pitjor que amb el Jordi. El que diu de l'interrogatori és normal; els meus s'ho prenien com una manca de confiança i no entenien que el que volíem era començar una conversa. Jo no hi insistiria gaire ni forçaria les converses; és millor que li deixeu temps i espai perquè no se senti pressionada. Això no treu que ella sàpiga que esteu per ella.

Roser (14 anys, filla de l’ Anna)

Cada vegada que vull dir-li alguna cosa a la mare, sempre em surt que té feina; no troba mai el moment de parar i estar amb mi. Em diu que ha de fer el sopar, o posar la rentadora, o ara no perquè està cansada. Només quan li dic seriosament, ei, escolta’m!, llavors se n’adona. De tota manera, crec que si busco una estona fora de la rutina, on poguem estar les dues prenent alguna cosa, aniria bé, perquè descansaria i estaria per mi. Ho provaré. Extret i adaptat de Família i escola