Miquel (48 anys, pare del Quim, de 17 anys, i de l’Arnau, de 14)

- Mira, no us atabaleu, és normal que vulgui tenir el seu espai amb els amics. El Quim també va passar per aquesta etapa i va voler deixar de fer coses amb nosaltres. El que ens va anar molt bé va ser arribar a acords i fer-li entendre com era d’important per a tots passar algun temps plegats; així, algunes vegades sí que anava amb la colla, però també miràvem de trobar activitats per fer en família que ens agradessin a tots. Ara quan decidim fer quelcom junts, li dic: “T’hi apuntes?, i ve content.

Joan (40 anys, pare de la Maria, de 14 anys, i de la Rosa, de 12 anys)

— Des que treballem al restaurant gairebé no sortim junts amb les nenes. Sempre ens ho repartim i un es queda a casa descansant i l'altre va al cinema amb elles o a fer alguna activitat de lleure. Les nenes es queixen i ens demanen de fer coses tots junts, però arribem força cansats a casa. Després d'una jornada tan llarga, em ve de gust estar tranquil i no sortir.

Carla (41 anys, mare de la Mar, de 13 anys)

— A mi em passava alguna cosa semblant. Com que la Mar i jo estem soles, mai no trobava el moment per fer activitats amb ella, entre la casa i la feina anava de bòlit; fins que em vaig adonar que fent activitats plegades gaudíem d’un temps i un espai de convivència que ens uneix més. Jo també arribo cansada als vespres, però trobo que compartir moments amb ella ens ajuda a totes dues. Ara m’explica més coses del seu dia, o coses que l’angoixen sense que jo li hagi d’anar preguntant. Això sí, m’he d’organitzar molt bé el temps lliure. 

Mireia ( 45 anys, mare de l’Aleix, de 15 anys)       

- Sempre li dic al meu fill que dedicar temps a les persones que ens necessiten és important. La gent gran que està sola o en una residència d’avis. Ell sempre em respon que ja ho farà quan tingui temps. Fins que un dia li vaig proposar de fer-ho junts. Un dissabte, després d’esmorzar, li dic: “T’hi apuntes?

Extret i adaptat de Família i Escola.