Són les vuit del vespre. La Joana conversa amb el seu marit, en Víctor, mentre preparen el sopar. Tenen tres fills. En Joan ha començat aquest any la universitat i encara ha d’arribar a casa; en Martí, alumne de 4t d’ESO, i la Gisela, alumna de 2n d’ ESO.  

En Martí és a la seva habitació estudiant, preparant l’examen de física que té l’endemà, i la Gisela està davant la televisió parlant una vegada més pel mòbil.  

Mentrestant els pares...  

“Avui la Gisela ha arribat d’escola ben enfadada. No sé què li ha passat. No m’ha dit res, no m’ha fet ni un petó, ha anat directe a la seva habitació. M’hi he volgut acostar, preguntar-li què li passava i ha començat a discutir. Quan he vist que s’anava enfadant cada cop més per coses ben simples, li he dit que parlaríem quan estigués calmada. Saps què passa Víctor, que després m’enfado, em neguitejo i el sopar se’m posa fatal.”  

“Doncs ara que ho dius, quan he arribat he sentit que parlava per telèfon sobre que es volia aprimar, que es veia amb les cames gruixudes i que no li agradaven i que no sé qui li havia dit alguna cosa sobre el seu cos i que s’havia enfadat molt. De fet, ara entenc perquè mira aquests programes a la televisió sobre estètica, canvis físics...”, diu el pare.  

“Aquests programes on tothom opina i crida són totalment destructius per als adolescents. Mira-la ara, davant la tele.  

“Hauríem de fer el possible per parlar amb ella i deixar que ens expliqui què li preocupa. Si ho pot exterioritzar, l’ajudarà. Mirarem de fer alguna sortida el cap de setmana, anar a un lloc que li agradi i així tindrem una estona per parlar”, diu la mare. 

--Nois, el sopar és a punt.  

--Mare, diu la Gisela, un altre cop bledes i patates?  

“Gisela, la verdura va molt bé per netejar el cos de toxines i ajuda a portar una vida equilibrada i saludable i si, a més a més, ho combines amb l’exercici físic, et quedes “estupenda”. Quan tenia la teva edat, la meva mare també tenia cura del que menjàvem; i això que a mi, ja ho saps, m’encanta la xocolata i reconec que em sobraven uns quilos; i què, però és tan bona i em dona energia. Ara bé, va arribar un dia que vaig haver d’aprendre  a deixar-me cuidar i també a aprendre a cuidar-me.  

Sabeu, fills meus, no només és important l’alimentació i cuidar el cos, sinó que una bona salut mental i una bona actitud davant el dia a dia ens porta a trobar-nos bé i a viure millor.   Ja ho deien els clàssics: Mens sana in corpore sano.”