Converses

A.   Pare, quan em compraràs el nou iphone que ha sortit al mercat? Tots els meus amics ja el tenen. Fins i tot els seus pares el tenen (...) De fet, acabo sent sempre l’únic que no el té. Quina ràbia! (2n ESO)

B.   Els pares de la Clara la deixen anar al concert de Txarango encara que sigui entre setmana a la nit i s’hagi de quedar a dormir a casa de les amigues. És el seu regal d’aniversari. Per què sempre sóc l’única que no hi puc anar? Quin pal de pares!

Us avorreixo! Els pares de la Clara sí que són guais. Tant de bo visqués a casa de la Clara per sempre.(1r ESO)

C.    Només voleu controlar la meva vida. No em deixeu mai fer res del que us demano. Per què no puc sortir de festa i passar-m’ho bé sense que em feu la vida impossible? No us aguanto més! (Cop de porta de l’habitació)(4t ESO)

D.   Estic tipa d’estudiar i no treure els resultats que necessito per entrar a la carrera que vull. Estic a punt de deixar-ho córrer i passar de tot. Per a què serveix estudiar? N’estic farta! (2n Batx)

E.    Estic cansada que em digueu constantment el que haig de fer i quan jo demano alguna cosa o que em compreu allò que tothom té, sempre em dieu que no. Algun dia marxaré de casa; llavors sí que em trobareu a faltar. No us entenc! Passo de vosaltres! (1r Batx)

F.    Per què sempre soc l’únic que està malat? No puc anar mai enlloc amb els meus amics. La vida no és justa encara que em vulgueu convèncer del contrari.

            M’agradaria morir-me ara mateix! (2n ESO)