Els pares d’en Miquel conversen animadament amb d’altres pares de la mateixa classe del seu fill tot sortint de la reunió que ha tingut lloc la primera setmana de setembre a l’ escola.
En Miquel té dos germans més, en Pol i la Maria. En Pol començarà 6è de primària i la Maria 4t de primària.
La conversa gira entorn de l’ estiu. Entre rialles i bons propòsits pel nou curs, també s´hi obre un escletxa per a comentar com ha anat l’ estiu amb els fills adolescents.
El pare d’ en Miquel somriu quan veu la seva dona parlant acaloradament amb els altres pares i mares del què en Miquel havia fet aquest estiu.
De tornada a casa .....
Mireia, és normal que en Miquel arribés tard el dia que va sortir amb els amics a la disco , o que sortís quasi tots els dies amunt i avall a les nits. Jo també ho havia fet de jove quan estiuejava amb la família a Palamós.
Mira Ramon, el meu pare no em deixava sortir tant com tu i sempre li feia cas; i aquest fill teu no ha parat en tot l’ estiu a casa i a sobre quan li demanava d’ anar a comprar al matí, està clar, tenia son i dormia. Tenia l’ horari ben capgirat. I un cop dret, encara de mal humor per si li preguntava què havia fet, a on havia estat i amb qui havia sortit.
Mireia, segur que tu tampoc explicaves res quan vam començar a sortir junts i ben cert que la teva mare t’ ho devia preguntar moltes vegades, veritat? Recordes que teníem 16 anys ?
Home Ramon, clar que li no li deia res, era molt xafardera. Eren les meves coses privades i havia de respectar el meu espai.
Ho veus dona! Davant de tot això somric, perquè recordo quan nosaltres erem adolescents i fèiem el mateix. Jo recordo que no sabia el què tenia. Fins i tot un dia vaig decidir marxar de casa.
Després d’un moment de silenci, la Maria li diu al seu marit: Ramon, et sembla que avui de camí a casa comprem unes pizzes i ens posem a mirar tots junts les fotos i la pel·lícula de l’ estiu? Serà una bona manera de mostrar-los-hi que ens importen i que estem el seu costat en aquest nou curs.
Pares i mares, recordeu la vostra adolescència?
Quines necessitats emocionals vau necessitar?
Fins a quin punt és bo recordar la nostra adolescència per comunicar-nos amb els fills?