Per fer el treball de natus, podem quedar demà, que tenim festa a la tarda. Vens a dinar a casa i després ens hi posem. Potser l'acabem en un dia, proposa la Maria a l'Helena amb un to optimista.

- Però... que no treballa, la teva mare?, pregunta l'Helena.

- Sí, però ja ens apanyarem.

- I ja ho sap, que m'has convidat? Te n'ha donat permís?, insisteix l'Helena.

- Clar, si ha estat idea seva, diu que així aprofitem la festa.

- A mi no em deixaran si estem soles, diu, preocupada, l'Helena- A més, qui ens farà el dinar?

- Nosaltres, no?, contesta amb seguretat la Maria-. La meva mare sempre ens el deixa preparat i nosaltres l'acabem d'enllestir. Ja veuràs, en menys d'una hora podrem estar treballant! Tranqui·la, no hi ha problema!

- I com buscarem la informació per internet si no hi ha els teus pares?

- No els necessitem pas per buscar la informació - M'estàs dient que pots connectar-te a internet quan els teus pares no són a casa?

- Sí, tu no? - Ho tenim prohibit! Només podem connectar-nos-hi quan ells hi són i hem de fer servir l'ordinador del menjador, que és lúnic que té internet.

- Ah, quin pal, no?

- Doncs, sí. El meu germà, com que va a la universitat, sempre l'acapara: fa un munt de treballs de grup per internet.

- Al teu germà també el vigilen? Tampoc confien en ell?, pregunta, estranyada, la Maria.

- Sí, les normes són per a tots. A casa som molts i, si no, seria la selva. Els meus pares són dels que pensen que la confiança te l'has de guanyar. Els teus no?

- No et sabria dir ben bé què pensen, però jo sento que se'n refien, de nosaltres. Va, deixem-nos d'històries i parlem de demà: hem d'aconseguir fer el treball en un dia perquè l'agenda treu fum. Li pots dir a la teva mare que la meva germana també hi serà.

- Potser sí, després et truco. Segur que la meva mare vol parlar amb la teva.

- Cap problema!