En Joan i la Quima, germans bessons i alumnes de 3r d’ESO, estan molt preocupats per les notícies que veuen a la televisió sobre els refugiats que arriben a Europa. Mentre sopen amb els pares i el germà més petit, en Miquel, que té 10 anys, enceta una conversa que han iniciat avui a l’escola amb el professor de Ciències Socials.

Mare, no entenc res del que està passant. Sembla que aquestes persones que arriben de Síria busquen un lloc per viure. Marxen del seu país per la guerra i pel terrorisme, oi? Llavors, per què no els acollim? -expressa la Quima.

Sí, filla meva. És molt complicat. Quina pena tan gran marxar de casa, de la teva pròpia llar, deixar família i amics, país... Quan veig les imatges a la televisió, se’m trenca el cor -diu la mare. Però pare, saps què és sorprenent, i avui a classe ho hem pogut comprovar? Que no a totes les cadenes de televisió dediquen el mateix temps ni li donen la mateixa importància a la notícia. En algunes hi ha unes imatges més “heavies”, molt dures, i en canvi a d’altres la notícia passa ràpid, com si fos un “pal” tornar a parlar del mateix cada dia. No és just això, veritat? Per què ho fan? -pregunta en Joan

No és just. Però, per desgràcia, funciona així -contesta el pare decebut. Aquesta gent es mereix que li donin el màxim de protagonisme per poder trobar una solució el més aviat possible. Heu vist quants nens i nenes desapareguts?

Fa por! -exclama amb temor la Quima.

A nosaltres també ens passarà el mateix, mare? Haurem de marxar de casa? I on aniríem? -demana en Miquel tot amoïnat.

No, Miquel. Estigues tranquil -contesta la mare. I afegeix-: Certament, totes les cadenes de televisió, la ràdio i la premsa haurien de parlar sense parar del tema per tal de trobar una solució ja. Si tothom en parla, tothom en prendrà consciència, començant primer pels governants dels països.    

Sapigueu, fills, que darrera de cada notícia s’amaguen molts interessos. Els mitjans de comunicació viuen d’això, i darrera de tot això, si no estem al cas, ens poden manipular i mantenir-nos adormits. Per això, és tan important contrastar sempre la informació des de diferents llocs i informar-se sempre bé -afegeix el pare.

Tia! -diu en Joan tocant el braç de la seva germana-, això que acaba d’explicar el pare és l’expressió llatina Panem et circenses que el profe va fer servir l’altre dia per explicar la manipulació a l’antiga Roma per part dels emperadors romans. Ho tinc clar, jo; de gran vull ser periodista per ensenyar i explicar les coses tal com passen i denunciar les injustícies. Un dia podríem ser nosaltres els immigrants que surten a la televisió -afirma en Joan tot exaltat.

Vinga, acabem de sopar i donem gràcies de poder ser aquí tots junts a casa -diu la mare tot posant punt a part a la conversa.