- Quina passada, aquest pentinat que portes! Quan hi has anat, al perruquer? –pregunta en Roger.

- Tio, també portes les mateixes vambes! Com molen! T’hauran costat una pasta! –exclama en Miquel.

- Està com un tren! -afirma la Raquel.

- Com un tren no, està boníssim! –corregeix la Susanna. De seguida es fa una rotllana. Els amics d’en Xavier estan al·lucinant al veure’l entrar a l’escola amb un pentinat nou i amb unes vambes de marca, exactament les mateixes que porta el seu ídol.   

En Xavier, amb un cert aire de superioritat i tot cofoi, diu:

- Oi que molen, tios? Em va costar mogollón convèncer els meus pares perquè me les compressin. Però, a base d’insistir-hi, aquí les tinc -diu tot xuleta. I heu vist el meu pentinat? Oi que m’hi assemblo?

- Quina sort que tens de tenir uns pares que et compren el que demanes i et deixen fer el que vols! Els meus no volen que imiti ningú i sempre em diuen que sigui jo mateix –diu en Roger.  

Un cop han entrat a la classe, asseguts a l’aula, el professor aprofita l’avinentesa per dir als alumnes:

- Hem de tenir els nostres propis criteris. No ens hem de comportar com un “ramat de bens” consumint el que uns quants diuen que hem de comprar, com hem d’anar vestits, què ens hem de posar. Hem de saber discernir el que interessa del que ens volen imposar. Quan en Roger arriba a casa, té el cap com un garbuix. De fet, ell també vol fer-se el pentinat de moda que porta el seu ídol esportiu, però amb el que ha dit el profe,no ho té clar. Li ho preguntarà al pare.

- Mira, Roger, si vols el pentinat, fes-te’l perquè t’agrada, no perquè el porta aquell cantant o el jugador de futbol de moda. A mi no m’agrada que portis el cabell tan curt i rapat. A tu què et sembla, com et veuries amb aquest pentinat?