Maria: La meva filla només fa que demanar-me que la deixi sortir de festa amb els amics. Un dia, de tant en tant, està bé, però no vull que s’ho prengui com un costum. La seva obligació és estudiar i no estar tan pendent de les festes.

Joan: Cada vegada que el meu fill ha de parar la taula, només fa que rondinar. No entén per què ho ha de fer. Tot i que li explico que les tasques domèstiques s’han de repartir perquè els pares treballem per mantenir i tirar endavant la família, em contesta que no hi ha dret que ho hagi de fer ell, que no és la seva obligació i que ja en té prou amb l’estudi.

Roser: Em passo el dia endreçant l’habitació dels bessons, rentant-los la roba, preparant el dinar i el sopar per a tota la família; i a sobre no paren de rondinar quan els dic que m’ajudin. Em contesten que estan cansats, que van a escola i això cansa. I jo, no hi tinc dret, a descansar? Fins i tot diuen que tenen ganes de posar-se a treballar perquè és més guai, que no hi ha deures i que a sobre cobren. Aquests fills meus no saben el que diuen.

Arnau: Avui, quan en Miquel i la Laia han tornat d’escola, els he fet seure al menjador i ja els ho he dit a tots dos: Mentre  visqueu en aquesta casa, manen els pares i heu de creure el que us diem. Teniu uns deures, unes obligacions que heu de complir, us agradi o no. Nosaltres, com a pares, també tenim uns deures que intentem complir, com també tenim uns drets, tot i que a vegades no en podem fer massa ús. Cal que busquem plegats la bona harmonia per a una fàcil convivència.