Ara el meu fill em surt que no vol anar a les classes de flauta travessera perquè diu que s'avorreix. Amb el que em costa i el temps que perdo portant-lo i anant-lo a buscar!, lamenta la mare.

A l'escola els posen massa deures; no s'adonen que, amb l'anglès, el bàsquet i el solfeig, els pobres ja en tenen prou. I, és clar, no ens endurem els llibres a la torre...!, diu el pare.

Es passen el dia enganxats a la tele; quan no fan res que els interessi, es posen a l'ordinador amb els videojocs. No hi ha manera que agafin un llibre, es queixa la mare. Han de començar la música de ben joves; si no, després ja és massa tard per aprendre un instrument.

És el que em va passar a mi, es penedeix el pare. Avui sense l'anglès no es pot anar enlloc. Per a tot te'l demanen. I amb l'escola no n'hi ha prou, afirma el pare.

La meva filla de 15 anys ja fa temps que va a música i està cansada de passar tant de temps fora de casa. Això és el que ella diu. No sé si l'hauria d'apuntar a una altra activitat extraescolar. No s'avorrirà?, es demana el pare.

No sé què els ha agafat que ara no volen anar a l'esplai. I el cas és que, quan hi van, s'ho passen bé. No sé si faig bé obligant-los a anar-hi. A mi em va molt bé. És una estona que estic sola i puc descansar. No sento xivarri ni com es discuteixen, expressa la mare. Sempre és el mateix. Tenen ganes de parlar al vespre, justament quan arribem cansats. Per què no ho diuen el cap de setmana? Ja els dic: No tinc temps i estic molt cansada. Ara no puc. Parlem demà.