Bon dia a tothom, Vull compartir amb vosaltres, pares i mares, aquestes reflexions: 1.- He arribat a tenir 130 alumnes nous en un any. Impossible arribar al nivell de coneixement de l'alumne que faci possible la personalització. I jo us demano: què us semblaria que ens donessin, als profes, unes hores d'atenció a l'alumne dins l’horari escolar per promoure i facilitar que poguéssim tenir i gaudir de moments més propers? Quantes hores extres faríeu per això? :-) Jo molts esbarjos i altres.

2.- Quants pares d'alumnes de tots els que us he dit han vingut a interessar-se per com anava el seu fill i en què podien ajudar? I si venien, quants eren els que venien simplement per conèixer al professor i no perquè el fill tenia una mala nota? L'educació és cosa de tres i parlar-ne conjuntament és molt beneficiós. L'experiència em diu que, en tots els casos que la família ha estat darrere l'alumne, aquest ha tirat endavant.

3.- Tots sabem que el nivell cultural de les famílies i la seva situació "emocional" és molt diferent. "Normalment" és el sector de famílies de més nivell cultural el que es preocupa més de venir? Són els que fan de pares. Però us adoneu que la proporció d'aquests, en la secundària almenys, és molt baixa? A alguns pares els reprimeixen els fills adolescents, i és una pena. Potser aniria bé que es fessin reunions al començament de curs per presentar tot l'equip docent d'un grup i que els pares poguessin saber com es treballarà i què s'espera d'ells. I què fem amb els que no s'impliquen?

4.- Per poder triar el tipus d'escola, estaria bé que l'alumne es trobés abans amb professors per veure com hi connecta.

5.- Em pregunto, com a professora, què reclamo als pares: i els demano que em coneguin, que m'ajudin a conèixer els seus fills però, sobretot, que confiïn en mi i que les tres parts del procés (pares, alumne i profe) sapiguem que, si alguna cosa no va bé, en posarem a treballar conjuntament perquè funcioni.