Família Escola Acció Compartida
2014
69
Educació Secundària
Vull que estiguis bé... perquè sóc el teu amic
Jo sóc... el teu amic

En Joan i en Miquel són companys de classe des que eren ben petits. Ja des de l’escola bressol havien estat, fins i tot, a la mateixa aula, malgrat que no ho recordin. Les mares, que tenien certa amistat -atès que les àvies respectives havien estudiat també juntes-, veien amb freqüència en Joan o en Miquel a casa tot compartint el dinar, i alguna vegada fins i tot dormint-hi.

Acostumaven en Joan i en Miquel a estudiar plegats, compartien algunes afeccions com la música. De tant en tant, si els pares els deixaven, anaven a algun concert fins tard i algun dels dos pares els retornava a casa.

Però, d’un temps ençà, en Joan notava que en Miquel havia canviat. Quan en Joan deia de quedar, o bé per estudiar o bé per sortir amb la resta de la colla, en Miquel fugia d’estudi o li donava llargues. Cada vegada eren més freqüents les negatives del seu amic a voler fer quelcom amb ell.

Feia temps que els pares d’en Miquel no estaven bé. Alguna vegada li havia comentat a ell -i només a ell- que els seus pares volien separar-se.
Així doncs, en Joan va pensar que aquell divendres, que no tenien massa deures per al dilluns següent perquè tan sols eren a l’inici de curs, buscaria una estona al vespre per poder parlar amb el seu amic i preguntar-li què li passava.

No sabia com fer-ho. Sempre, des que es coneixien, hi havia hagut molta confiança. S’ho explicaven quasi tot.

Arribà divendres. Havien quedat per prendre alguna cosa al bar que hi havia a la plaça, just al costat de la casa d’en Miquel. En Joan començà la conversa.

-    Gràcies per haver vingut. Darrerament costa molt de trobar-nos. Estàs bé? - pregunta en Joan.
-    Sí. Per què ho dius? No em veus bé? -respon en Miquel
-    Home, fa setmanes que et persegueixo per poder estudiar junts o per fer coses plegats amb la colla i tu passes. Dius que no tens temps... Però sí que veig que et fas amb altres que crec sincerament que no et convenen –comenta en Joan tot començant a posar-se tens.
-    Jo? Amb d’altres? A veure, tio, puc sortir amb qui vulgui i on vulgui. No necessito ningú que em digui què haig de fer, ni amb qui, ni on anar. Ho entens? -crida en Miquel.
-    Què dius?! A mi no em cridis... Sé que tens problemes a casa. Tan sols vull ajudar-te. Em preocupo per tu. Vull que estiguis bé... perquè sóc el teu amic!

Qüestions per al diàleg
1

Com se sent en Joan?

2

Per què parla d'amic i després de tio?

3

Propiciem i dediquem part del nostre temps a conèixer i parlar dels seus amics/gues? O els aconsellem sense ni tan sols haver escoltat el que de vegades ens diuen?

El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org





Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal
Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart