La Jana seu al sofà de casa mirant la tele, on fan “Coquetta”, una d’aquelles sèries en què la protagonista és una noia “cuqui” i desimbolta que canta i balla, de la qual estan enamorats tots els nois i a la qual volen imitar totes les noies. A la Jana no és que li entusiasmi gaire la sèrie, però la veritat és que totes les noies de la classe (i no pocs nois) se la miren i després comenten els capítols i el vestuari i les cançons... i la Jana no vol quedar-se al marge. A més, no es pot negar que els nois que hi surten estan molt bé..! La mare de la Jana passava pel menjador, i seu una estona al seu costat. No és estrany que ho faci: quan la Jana era petita tant ella com el seu pare seien també a mirar els dibuixos, i ara seuen a mirar “Coquetta” (ni que sigui només una estoneta). En un moment determinat, la mare diu: - Jana, aquest paio no és ja el tercer nòvio de la “Coquetta”? Cada quan el canvia? - És que es veu que l’anterior era molt avorrit i no l’entenia, i ara surt amb aquest. - Doncs aquest sembla força llençat, no? –comenta la mare quan el mosso en qüestió arramba la Coquetta i li fa un morreig espectacular al bell mig del que pretén ser una aula-. No m’imagino jo que al teu col·le el personal vagi tan excitat per la vida, o sí? - Ai, mama! No siguis antiga... Hi ha de tot, vés..! –es mira la seva mare-. Així, tal qual, a la classe, no... Però al passadís o al pati, Déu n’hi no, sí que de vegades hi ha alguna escena... - Potser sí que sóc antiga, però no us resulta violent, als altres? - Depèn ... Si fa no fa, són les mateixes... Jo crec que a 6è ja devien tenir nòvio, i des de llavors que no han parat! - I també el canvien pim-pam, com la Coquetta aquesta? - Eh, que també hi ha nois que surten i tallen cada dos per tres, però amb aquests no s’hi fica ningú! I en canvi a les noies tothom els diu que són unes... - Sí, ja m’imagino què els diuen... No em pensava que ara encara hi hagués aquest masclisme entre nois i noies. - És que a les noies els agrada! - Què dius, ara? - Que sí! Diuen que si un noi et controla i està gelós és perquè t’estima... I no paren amb els Whatsapps i els missatges i les trucades i “que no et vegi parlant amb aquell o amb l’altre”... - Així no et deuen fer massa el pes aquests nois... Tu sempre has tingut molt clar que ningú t’havia de controlar d’aquesta manera, menys encara algú que diu que t’estima... La Jana es posa trista. - Sí, ho tinc tot molt clar, però, a aquest pas... Tampoc sóc tan maca... I si no trobo mai parella? La mare l’abraça. -Ai, carinyo, quin greu... Mira, ja ho sé que fa de mal creure, però t’asseguro que hi ha algú per a tu, de debò, i que us trobareu, i que serà extraordinari..! Tots hem passat per aquest temps de dubtes... Jo mateixa, fins que vaig tenir la sort de trobar el teu pare... El pare de la Jana entra a la sala, i es posa a imitar els moviments de ball de la “Coquetta”. La Jana riu: -Sí, ja veig per què et vas enamorar del papa!
Som conscients que ens preparem per a l’afectivitat des del naixement? Hem procurat tractar aquesta qüestió amb els nostres fills també quan eren petits? Quins dubtes ens han plantejat? Hi hem donat resposta o hem defugit la qüestió? Quins recursos i estratègies hem fet servir (llibres, pel.lícules, converses...)?
Quin coneixement tenim del clima que envolta els nostres fills sobre l’afectivitat i la sexualitat? I sobre la seva pròpia vivència? Ha trobat en nosaltres suport i confiança? Sabem si se sent satisfet/a amb el seu cos, si té dubtes..? Hem generat en els nostres fills l’autoestima que els faci sentir-se segurs i confiats en ells mateixos?
Quin és el nostre exemple pel que fa a l’afectivitat i sexualitat? Veuen en nosaltres una parella que s’estima, que es respecta, que busca el bé i la felicitat de l’altre?