Les alumnes del segon cicle de l'ESO estan "insuportables" i els tutors i alguns pares i mares, ben amoïnats. Les noies s'han assabentat que el mes vinent hi haurà un concert del Justin Lee a la ciutat i s'estan organitzant per aconseguir entrades i anar-hi!
Estan tan esverades i en parlen tan sovint, que els tutors han hagut d'intervenir per aturar-les en algunes ocasions i han decidit d'abordar el tema en una sessió de tutoria conjunta amb les quatre classes del segon cicle.
Com que caldrà fer una modificació en l'horari d'algun grup i volen comptar amb la màxima complicitat de pares i mares, han convidat a participar-hi els pares delegats de cada grup, n'han informat totes les famílies i han demanat ajuda a la psicòloga de l'escola per "muntar" una sessió de tutoria grupal relativa als ídols juvenils.
Al cap de dos dies, la coordinadora rep un parell de correus electrònics d'una mare que és mosso d'esquadra i d'un pare que és infermer d'urgències i que poden parlar, per experiència pròpia, de les conseqüències nefastes d'alguns macroconcerts. L'organització de la sessió de tutoria es torna més complexa i més rica!
A la sessió, finalment, es crea un ambient òptim que fa que els alumnes puguin escoltar testimonis diversos, s'expressin espontàniament i acabin exposant-se algunes reflexions valuoses.
Una de les noies no pot estar-se d'expressar el seu "fanatisme" i s'alça tot lluint una foto del seu ídol amb una frase que diu: En Justin Lee és el meu ídol, l'admiro en tot!
La seva tutora li demana que especifiqui, que digui una qualitat personal del cantant, però la noia no fa més que repetir: "Tot, m'agrada tot!". Aleshores la professora diu:
- Jo a qui admiro és a la vostra tutora, perquè ha demostrat ser una educadora valenta per afrontar aquest tema, una persona oberta per convidar tots els que heu pogut escoltar aquí i una dona organitzada que ha treballat molt perquè avui aquesta sessió sortís tant bé!
I tots arrenquen a aplaudir...
Sabem aprofitar educativament l'admiració que senten els nostres fills i alumnes per cantants, actors, actrius i jugadors de futbol, o el que fem és enfrontar-nos-hi, menystenir-los i infravalorar-los?
Deixem que els nois i noies es limitin a imitar per ser com "els altres" sense desenvolupar un esperit crític que els ajudi en el seu procés de maduració?
Quin model contraposem a les pressions consumistes de la nostra societat?