La Laia fa dies que no és ella! Està molt callada i, aquesta preavaluació, molts professors han coincidit a dir que té uns resultats molt per sota del que acostumava.

La seva tutora ja l’ha cridat per a una entrevista personal. La Laia arriba tard i amb el posat trist o adormit. La tutora no fa cap comentari i comença a explicar-li els motius pels quals l’ha cridat: l’acadèmic i el d’actitud. La noia, callada, ni es mira la tutora, qui, en acabar, li diu:
- Com et puc ajudar, Laia?
La pregunta sorprèn la noia, que diu molt fluixet:
- Ningú no em pot ajudar!, i arrenca a plorar.
La tutora la deixa fer i, al cap d’uns segons, li diu-: Ha de ser molt gros que estiguis tan amoïnada!
- És com si fos invisible! Ni em veu, ni sap que sóc a classe!!! -i continua plorant.
La tutora tracta d’anticipar el que ha entès:
- Un noi de la classe? La Laia assent.  Que no et fa cas? -hi torna
Aleshores la noia, indignada, diu gairebé cridant:
- A la festa de final de curs ens vam fer petons i em va dir que jo li agradava... Però, després d’uns quants whatssap, ja no em va dir res més en tot l’estiu. La Mònica diu que ha estat amb una altra i, quan hem tornat a l’escola, res de res. No és normal que estigui trista? Eh?
- Un desengany de parella és molt dolorós. Si no estiguessis trista, no seria normal. Aleshores sí que em preocuparies!
- Doncs ja està, això és el que em passa! -i la Laia s’alça com per marxar.
- Dorms bé a la nit, Laia? pregunta la tutora.
La noia torna a seure i nega amb el cap. Sembla que es torna a ensorrar.
- La falta de son pot estar influint en el teu rendiment escolar.
- ...
- El disgust cal passar-lo, la tristor no és negativa, és un sentiment lògic i natural. Però no t’hi pots quedar, en aquesta situació. Te n’adones, oi?
La Laia fa que si amb el cap i comença a eixugar-se les llàgrimes.
- Bé, doncs, tornem-hi. Com et puc ajudar, Laia?
Ara la noia es mira la tutora i li diu:
- T’ho puc explicar amb confiança?
- I tant! Ja veuràs que després et sentiràs més bé! La tristor que es queda dins fa més mal.