A la darrera classe de català va sorgir una polèmica entorn de la paraula "sacrifici". Alguns alumnes l'associaven a pel·lícules o sèries televisives on apareixen morts rituals, ofrenes de víctimes humanes i personatges extravagants. Pocs alumnes ho van associar, molt difusament, a algun concepte que els havien explicat a la catequesi. La professora, que és la tutora del grup, va haver-ho de tallar, però van quedar per parlar-ne a tutoria.
Després de consultar-ho amb la directora, va decidir derivar-ho cap al concepte de "renúncia", que és un dels valors a promoure que consta en el Projecte Educatiu.
Així doncs, va començar la sessió de tutoria fent escriure a cada alumne 3 coses quotidianes a les quals podrien renunciar. Perquè els nois i les noies ho entenguessin, els va posar un exemple: El meu marit va renunciar a fumar mentre vaig estar embarassada per solidaritat amb mi. Es va sacrificar per mi i pel nostre fill.
En la posada en comú va anar apareixent, molt clarament, que la renuncia no té sentit en si mateixa, sinó en un motiu que està més enllà. Aleshores va costar molt poc citar exemples de persones que han renunciat a coses importants per objectius valuosos: Gandhi, el bisbe Pere Casaldàliga, alguns dels seus pares i mares. Finalment, van ser capaços d'aportar testimonis de renúncies més properes: d'amics joves, de germans grans, d'ells mateixos... que estan fent renúncies per motius esportius, d'enamorament o altruistes.
Més tard, la Núria ho explicava a la sala de professors:
- Qualsevol que els escolti no pot dir que els joves d'avui no tenen valors! I tant que en tenen! Tenen molt clar que cal renunciar a certes coses en pro de fites i objectius més desitjables. I saben reconèixer quan les renuncies es fan per solidaritat, amb generositat pels altres. Ara els hem de donar oportunitats! Ni l'escola ni les famílies podem seguir negant-los la possibilitat de desenvolupar la seva generositat i capacitat de treball.
- Som-hi! Has vist les experiències que hi ha penjades a la pàgina d'Aprenentatge Servei? Alguna seria ben fàcil de fer-la aquí! - li diu en Màrius, professor de socials.
Renunciar no és un verb que tingui gaire bona premsa. Vivim en una societat on a l' infància no se li nega quasi res. Trobem necessari educar-los en la capacitat de renúncia? Ho considerem un valor a promoure?
A quins dels valors clàssics aniria bé canviar-los el nom o la forma de referir-nos-hi per posar-los més a l'abast dels adolescents i joves?
Com que és important que vegin coherència i models d'actuació en els adults, quines renúncies poden observar en nosaltres? Com els podem transmetre el seu valor i el seu sentit? Quines renúncies podem promoure o proposar a casa i a l'escola?
Com orientar les renuncies que ja fan els adolescents o joves cap a ideals més altruistes? Quines oportunitats posem al seu abast? Quins models poden veure?
