- Déu meu, quina llauna de filla m'ha tocat!!!!
- Sí, home! Jo seré una llauna, però no ets sensible al patiment dels pobres animals!
- Mira, Gina, jo puc ser molt sensible, però també sóc golafre de mena, i tu estàs en edat de créixer i la teva alimentació és una de les meves responsabilitats: o sigui que, de moment , res de fer-te vegana!
- Però jo també sóc responsable!
- Es clar que ets responsable! I si aquests temes realment t'interessen, tens molts aspectes pels qual val la pena comprometre's!
- Sí, ara em diràs que he d'estudiar molt i tal...
- Ho has dit tu, "estudiar": No està malament. Jo em referia a interessar-se pels residus que enverinen els rius i els mars i maten més espècies animals que no els que criem per menjar-nos-els!
- No pot ser! Com ho saps, això?
- Mira el suplement del diari del diumenge passat, hi ha un reportatge que posa els pèls de punta... I si vols saber més sobre aquest tema, el teu oncle Lluís te'n pot dir moltes coses! Que és soci de GreenPeace.
- L'oncle Lluís... ja m'ho pensava, és molt enrotllat!
- I a l'escola, no va ser el curs passat que vàreu fer un treball sobre els residus?
- Sí, l'any passat. Però allò no era sobre els animals que es maten per alimentar-nos.
- No, segurament era sobre els animals que podem ser els humans i com anem matant-nos poc a poc!
- Eiii, mira el pare! Ara resulta que tenim un ecologista a casa i no ho sabíem!
- Potser tu no ho sabies! Però ell va ser dels pioners a fer reciclatge d'escombraries a casa! La guerra que em va donar fins que vam tenir quatre galledes a la cuina!- diu la mare, entrant a la conversa.
- Però mira, ara gairebé tothom ho fa! Ser pioner ja ho té, això! És molt sacrificat!
- Uiiii, pobre pare... tu també vas ser un incomprès?
- Si jo t'expliqués...
- Oh, sí! El teu pobre pare va ser un incomprès lluitant a favor de les escombraries!
- No val a riure-se'n !
- Ja veig que m'estàs entenent, pare! Els pobres animals morint en mans dels homes que els crien per menjar-se'ls...
- Gina!!!!! -fa el pare amb un gest d'amenaça bromista
- Vull dir morint pels rius enverinats de residus!!!
Sovint els fills/alumnes adolescents es poden il·lusionar per una causa a partir de les informacions que reben.Tanmateix, la seva capacitat per fer-se responsables de les seves decisions ha de ser encara acompanyada pels adults responsables. Com manifestar la nostra desaprovació, si cal, sense desqualificar-los a ells ni les seves "causes" ?
L'esforç que un adolescent o un jove està disposat a fer quan se sent "atrapat per una causa" pot ser molt gran. Com ho fem per posar a l'abast dels nostres fills i alumnes la "causa del planeta" de manera que la puguin fer seva?
Pares i professors som models o testimonis per als nostres fills i alumnes. I també ho són altres familiars, amics o persones més "publiques" De quina manera els ajudem a destacar els valors que aquestes persones encarnen i les dificultats que han hagut de superar per tirar endavant ?
