Als quatre seients del bus hi coincideixen unes àvies i dos adolescents sortint d'escola. Els nois porten uns auriculars que comparteixen, i taral·legen una cançò en veu alta. De sobte, sona un mòbil que se sent per tot l'autobús. Un dels nois contesta i tots els passatgers poden seguir la seva conversa:
- Què dius, tio? Que t'han pres el mòbil? ..... Qui?.... No, no pot ser! ... I com és que se'l queda el director?...... Fins quan, dius? ... Ostres... quina barra! ..... Però com pot fer-ho això?.... Què dius que has fet? ..... Tu? .... Que tu has gravat la "Munts" fent classe? Què fort, tio!.... Clar, i per això..... Però com és que t'han "pillat"?..... Ja... Molt fort. Ara mateix ho explico aquí al Quique. A la nit et truco a casa.
Quan el noi penja la trucada i les àvies enceten conversa entre elles:
- Mira que n'arriben a fer de disbarats, aquests nanos amb el mòbil! Ja em diràs per què el necessiten a l'escola?
- Com que van i venen sols, ja va bé que els pares els puguin localitzar. Els meus néts en porten des que fan secundària i van sols, per si passa alguna cosa...
- Abans, quan els nostres fills tenien aquesta edat també anaven i venien i si passava alguna cosa hi havia cabines de telèfon... i bona gent amb qui podies parlar.
- Però és que amb el mòbil, ells poden fer moltes coses, a més de parlar...
- Sí, ja ho sé, ja. L'altre dia, els meus néts em van ensenyar que sabien qui era en "Joselito" perquè el van trobar fent no sé quina cosa d'internet!
La conversa del nois, entre rialles i crits, encara se sent:
- Una setmana sense mòbil, tu! Jo no sabria com fer-m'ho!
- I quedar-te sense res! Res !!! Fotos, cançons, contactes... la mort!!
Les àvies se'ls miren amb una certa incomprensió.
- Veus, el que et deia: Ells hi tenen l'àlbum de fotos i tots els discos que els agrada escoltar....
- És cert, els meus fills i néts sembla que no puguin fer res sense aquests aparells. El més jove diu que ell no pot treballar si se li espatlla la palm.
- Això que dius és allò que fan servir per enviar-te missatges? No, calla! Això dels missatges és el "wastap" (em sembla que en diuen). El diumenge, el meu nét m'ho va posar al meu mòbil i ara m'envia missatges que jo els puc veure, però, noia, no sé com dir-li res.
- Ells hi porten el món a la butxaca i tu i jo ja en tenim prou amb el món de fora!