La mare d'en David està amoïnada... ha caçat al vol una conversa pel mòbil entre el seu fill i en Lluís, un amic de tota la vida, ... i no li ha fet bona impressió.

El dissabte, acompanyen en David al partit de bàsquet, allà es troben amb el pare d'en Lluís que els proposa endur-se el seu noi perquè els dos amics passin junts la tarda del dissabte. Com que tots insisteixen... ells cedeixen, una mica a contracor.

- Abans de les 9 has de ser de tornada a casa, David.

- Síííí, no patiu, que estaré amb el Lluís.

- Estareu jugant a alguna cosa, a casa?

- Potser sortirem a fer un tomb per la plaça i trobar-nos amb alguns companys de la classe ...

- Només per la plaça, eh! Que jo us estaré vigilant! - diu mig en broma el pare d'en Llluís

Abans de marxar, el pare d'en David, li diu al pare d'en Lluís:

- Ja cal que els vigilis bé aquests dos, que no ens en refiem del tot! En arribar a casa us trucarem i us expliquem una cosa.

Quan es truquen, decideixen de veure's i parlar una estona. La mare d'en Lluís pregunta si passa alguna cosa, i la mare d'en David li explica les seves sospites:

- Els nois es troben per fer "pintades" en algun lloc del barri, amb altres nanos, durant el cap de setmana. Tu has vist o has sentit res sobre aquest tema?

- Mira, a mi em va estranyar que en Lluís s'enfadés molt amb mi perquè li volia obrir la bossa d'esport, l'altre dia...

Els pares d‘en Lluís inicialment no s'ho poden creure. Però mentre els nois estan amb la Wii, els pares miren la bossa del seu fill i hi troben uns esprais... es queden glaçats.

- Un disbarat, tots l'hem fet, quan érem com ells... - diu el pare d'en Lluís.

- Però per divertir-se no tot s'hi val, no? - Els pregunta la mare d'en David.

- No, no es pot acceptar de cap manera que es diverteixin tot fent malbé portes i façanes del barri.

- A més, els poden detenir... que fer pintades és delicte!

- Què dius! Això és més seriós, doncs.

- Avui mateix, al Lluís li cau un bon càstig!

- Em sembla que a més del nostre disgust i que estem molt enfadats, cal pensar de quina manera els fem veure que fer pintades no està ben fet.

Al cap d'uns minuts, el "cal fer-hi alguna cosa" es va imposant. I comença una pluja ràpida d'idees entre tots. Després cadascú a casa seva farà el que cregui més oportú.

- Ara mateix, el que primer ens cal fer és preparar-nos per afrontar el xàfec que ens caurà al damunt quan els  nois ens tirin en cara el fet d'haver escoltat les seves converses i mirat les seves bosses.

- És la part dura de la feina d 'educar els fills...