Converses  

Carles (39 anys, pare de la Mireia, de 12 anys) Es veu que ahir va arribar un noi nou a l'escola. Ara no sé si m'ha dit que era xinès o africà. I la meva filla diu que ningú li parla. A més a més, a l’hora del pati han estat molestant-lo. Aniré a veure la mestra per dir-li què és el que passa perquè ella no s’hi veu amb cor. Em preocupa molt  que això passi a l’escola, un lloc on aquests temes haurien d’estar molt controlats i tallats de soca-rel.  

Silvia (37 anys, mare del Miquel, de 14 anys) Em sembla que és una bona manera d'ensenyar-li a respectar els altres i que entengui que en el món hi ha persones, llengües, matisos de pell diferents i diverses maneres de veure la vida. Persones diferents, amb trastorns d’aprenentatge, amb famílies diferents a la seva. I sempre, per sobre de tot, s’ha de respectar i acceptar tothom.  

Ricard (40 anys, pare d’ en Gerard, de 15 anys)   Avui en Gerard ha arribat molt trist i plorós. Al principi no volia parlar. Després m’ha dit: Pare, tu m’acceptes? Jo li he dit que sí i per què em preguntava això.  

Aquest matí li ha preguntat a qui creia que era el seu millor amic per què no l’acceptava tal com era. En Gerard diu que se sent diferent, que no és com els altres. Pateix molt perquè se n’han rigut a la classe quan expressava la seva opinió sobre sexualitat. Després en parlarem els tres, quan arribi la mare, i mirarem què podem fer. Sàpigues, Gerard, que ets molt valent i que t’estimem molt!

Extret i adaptat