CONVERSES  

Maria, mare d’en Miquel (15 anys)

Jo no sé què hem de fer perquè l’escola importi a tothom. La veritat és que em preocupa. El meu fill està en una edat complicada i necessito confiar en l’escola. Vull creure-hi! No tenim temps per saber tot el que fa i si l’escola fa la seva part. Em sento més alleujada.  

Núria, mare de la Roser (16 anys)

Aquest any ens ha tocat un professor que no és bo. No té cura de la meva filla com jo voldria. No sé si para atenció. La veritat és que no hi confio gaire. La Roser només em diu que no li fa cas. Jo ja sé que, a vegades, és una mica pesada, però li hauria de fer cas. Li posa molts deures i no tenim temps de fer-los tots. No m’agrada que s’estressi! Hi hauré d’anar a parlar i deixar les coses clares.  

Josep, pare de la Ruth (13 anys)

Jo confio en la professora de la Ruth. Crec sincerament que deuen saber fer bé la feina i la fan tant bé com saben. S’han format a les nostres escoles i universitats. És el capital que tenim. Perquè tu a la teva feina també ho fas, oi? Per tant, jo hi confio plenament. Només ens faltaria no fer-ho; la meva dona i jo patiríem molt sempre desconfiant. De cap manera!

Miquel, pare d’en Joan (14 anys)

M’agrada com la professora mira a en Joan. Se sent valorat i reconegut quan participa a classe. Té tant de tacte i és tan dolça que en Joan ha canviat des que la té en aquest curs. Quin regal!   És crítica i amablement exigent! Estic segur que en Joan aprendrà molt, ja estem veien els primers resultats. Té un interès per tot el món científic i el més insòlit ens ha demanat llibres per llegir sobre el virus del COVID.

Extret i adaptat de: https://www.catorze.cat/noticia/12661/enric-prats-cal-pares-confiin-mes-mestres-mestres-pares