Fa dies que la Lola s’escolta la seva filla Rita, de 12 anys. La veu més trista, ha començat a baixar el rendiment escolar i fins i tot li ha dit que no té ganes d’anar de convivències amb la classe. Això sí que és molt estrany!

Avui la Lola i la Núria s’han trobat per fer un cafè quan han deixat els fills a l’escola. La Núria és la mare d’en Joan, un nen de la mateixa classe. I la Lola aprofita per comentar a la seva amiga el que està vivint.

La Núria li diu que de vegades el seu fill també està trist i que alguna vegada li ha comentat que també veu la Rita estranya. Però que també s’ha de pensar que els nens a aquestes edats estan en plena preadolescència i que potser en fan un gra massa.

Els comentaris de la Núria no han tranquil·litzat gens la Lola, que cada vegada veu més clar que a classe en passa alguna. Intueix que les relacions entre els companys han de canviar i poden ser diferents. Però l’amoïna la reacció de la Rita, perquè des que es van separar els pares la nena està molt canviada.  Ha crescut molt i el canvi físic és evident. Amb tots aquests canvis sembla que l’adolescència de la Rita es presenta complicada.

Hi ha, però, una cosa que li ha dit la Núria (“potser en fem un gra massa”), que li ha fet ballar el cap tot el dia. En acabar la feina, i quan arriba la nit, demana per la intranet de l’escola una entrevista amb el tutor...