Avui la Maria i en Jan, dos alumnes de 5è de primària de l’escola, n’han sortit entusiasmats. És “xula” la proposta del Carles (el tutor) comenten l’un a l’altre.

- Jo crec que m’hi apuntaré -diu en Jan.

- A mi m’agradaria -diu la Maria-, però a casa no sé si em deixaran...

- Per què no t’han de deixar! -exclama en Jan-. Si és una cosa molt bona.

- Si –diu la Maria-, però a casa meva tenen tanta por!

- Por de què? –pregunta en Jan.

- No ho sé, de tot. Del què ens pugui passar. De les persones amb qui ho farem. De les hores en què ho podem fer? De tot. A casa els pares tenen molta por.

- Doncs els amagues que ho fas i ja està –proposa en Jan.

- No ho sé... si els ho amago encara serà pitjor. Perquè la por no els passarà si no saben què estic fent. I quan ho descobreixin, què fem? Encara els agafarà més por.

- Potser hauríem de parlar amb en Carles perquè ens doni més arguments per convèncer els teus pares -proposa en Jan.

- Potser és una bona idea –diu la Maria-. I si anem tots dos a casa i els ho demanem i veuen que tu també ho fas, no s’atreviran a dir-me que no.

- És veritat, però caldrà que primer anem a casa meva i ho comenti als meus pares, no creus? –diu en Jan.

- Sembla mentida que sigui tant difícil ser solidari! -salta la Maria.

- Sí, sobretot perquè només volem anar els dissabtes al matí a la gossera –diu en Jan rient.