Enguany el curs ha començat d’una forma ben diferent. En arribar a l’escola, els nens s’han trobat amb unes quantes novetats: d’entrada, les classes han canviat, els murs que tancaven cada aula s’han convertit en finestrals pels quals entra molta llum, però a la vegada es poden veure els alumnes d’una classe a una altra.  

Les aules tenen taules i cadires, però són taules compartides i arraconades a les parets. Els alumnes poden posar-les com els plagui i els mestres proposen sovint de fer assemblees de classe, on tots es posen en rotllana i decideixen què fer i com.  

Però què en pensen alguns nens:   En Miquel i la Júlia (alumnes de 5è i 6è de primària) estant entusiasmats. Les classes són més divertides. Les hores els passen volant i aprenen gairebé sense adonar-se’n. Perquè les propostes d’aprenentatge que s’han “currat” els professors són molt obertes i les activitats gairebé les decideixen entre tots.  

També és veritat que hi ha estones de classe més “formal”, però ells agraeixen aquest canvi metodològic, i els sembla que ara estan aprenent coses que els serviran per a la vida real. Per exemple, el primer dia ja van estar calculant quanta pintura els faria falta per repintar el gimnàs del cole. Això són mates de les bones, diu en Miquel!  

I els mestres? En Marià i la Meritxell estant molt contents, els agrada que els seus alumnes comencin a tenir consciència de com s’aprèn i de quines dificultats tenen. Els agrada que s’ajudin entre ells i que respectin els diferents ritmes d’aprenentatge. Els agrada fer propostes engrescadores i també es troben còmodes en el fet de no haver de portar tota l’estona les regnes d’una classe.  

En Marià és molt xerraire i li costa deixar que siguin els alumnes els que comentin les situacions, però a la vegada els fa preguntes interessants que desvetllen més ganes de conèixer.      

La Meritxell és una bona acompanyant de grups, sap organitzar de seguida qualsevol equip de treball i fa créixer la creativitat de cada grup, però s’adona que el canvi suposa un esforç extraordinari de recursos i de feina. La Meritxell s’ha preparat i hi posa moltes ganes perquè creu que els nens d’ara ja tenen un entorn molt canviant i li agradaria que els seus alumnes fossin capaços d’adaptar-se a tot. I vosaltres, pares, que en penseu?