En Pau i la Neus són germans bessons i fan quart de primària. Falta un mes per al seu aniversari, però des de fa dies han començat una competició aferrissada per veure quin dels dos convida més amics.   La Gina i la Meritxell, les mares, n’estan una mica tipes, perquè sembla que si conviden més o menys nens de la classe hi haurà una autèntica batalla campal. I ja fa dies que hi estan rumiant.

- No sé què farem aquest any, però tinc clar que no podem convidar vint criatures a casa com vàrem fer l’any passat. Recordo que al cap de tres mesos encara trèiem confeti d’entre els coixins del sofà! –comenta la Gina-.

- Potser podríem llogar un local d’aquests de festes i que vinguin tots –diu la Meritxell no gaire convençuda.

- Uf! Quina mandra aquests locals, són molt despersonalitzats, els nens es passen l’estona cridant i donant tombs i s’esveren de mala manera. I, a sobre, la festa ens sortirà caríssima –diu la Gina.

- Doncs què podem fer? -es pregunta la Meritxell.

- A veure, a tu què t’agradava de petita? -pregunta de nou la Meritxell.

- Doncs a mi m’agradaven els animals -diu la Gina una mica molesta perquè creu que la Meritxell desvia la conversa.

- Doncs ja ho tinc -comenta la Meritxell-, podríem convidar uns quants nens a l’activitat que fan els nostres fills d’anar a muntar a cavall. És una cosa original i segur que els agradarà.

- Vols dir? –diu la Gina-. No podran venir tots els nens de la classe perquè només pot ser el dissabte.

- Justa la fusta! –diu la Meritxell-. Ens estalviarem la tabarra d’uns quants que ja no podran venir i d’altres que no s’hi atreviran.

- Bé, potser tens raó, però ara convé dir-ho als nens –diu la Gina-. Els ho comentes demà, si et sembla bé? Al matí:

- Bon dia Neus, bon dia Pau, com heu dormit? –diu la Meritxell mentre els fa quatre pessigolles a la panxa.

- Bé gràcies –responen a cor.

- Les mares hem estat parlant aquesta nit de la vostra festa d’aniversari i hem pensat una idea: què us sembla si convidem els vostres companys a muntar a cavall un dissabte d’aquests?

- Sí? –diu la Neus-. Ho dieu de debò? És molt bona idea! –exclama fent saltirons.

- Ho veus? Ja m’ho pensava que us agradaria -diu la Meritxell-. La Gina no ho veia tant clar com jo, però la idea va sortir d’ella perquè de petita li agradaven molt els animals... La Gina, però, s’ha fixat en el Pau, que tot i estar content, no fa gaire bona cara.

- Pau, què et passa? Que no t’agrada aquesta proposta? –li pregunta.

- Sí, però jo no vull una festa d’aniversari sense pastís! –diu tot emmurriat.

- Home, i tant que hi haurà pastís! –diu la Meritxell-. I entrepans de “nocilla, xuxes”, i el que faci falta. Ah, i sobretot pastanagues per als cavalls –contesten les mares alhora.