“És que en Xavier em té mania!”
En Roger és un noi de dotze anys, està fent sisè i a la classe és dels nois més populars. És simpàtic, força guapot, sap parlar amb els profes i juga molt bé a qualsevol esport.
Està força content de com li van les coses perquè a casa té una germana gran que ja està fent segon d’ESO i, encara que de vegades està molt “tonteta amb els nòvios”, es tenen prou confiança com per explicar-se com els va la vida.
Sempre que al Roger n’hi passa alguna, pot recórrer als pares, amb els quals encara parla perquè són molt enrotllats; però sovint no “s’enteren” de què va la pel·lícula i aleshores pot preguntar a la germana.
Però, des que ha començat el segon trimestre, està una mica pansit perquè les notes no són prou bones i ell sempre havia aprovat els controls sense gaire esforç, tot i que darrerament, no sap ben bé perquè, les notes no són tant altes com ell espera.
Per això avui li ha comentat a la mare:
- Avui he tret un sis al control de mates que vam fer la setmana passada.
- Està prou bé, no creus? -li ha contestat la mare.
- No ho sé, jo m’esperava un vuit almenys.
- Ah, però que vas estudiar molt? –li ha preguntat la mare.
- No, però és que jo sóc molt bo en mates! En Xavier em té mania –ha respost contundentment en Roger. La seva germana, que l’ha sentit de lluny, li diu:
- Què t’ha de tenir mania en Xavier, si és el profe més enrotllat de tots els que tens aquest any! El vaig veure l’altre dia, jugant amb vosaltres a bàsquet i va encaixar molt bé que l’apallisséssiu entre tots!
- Si, és molt bon tio! I se sap prendre les coses molt bé. Però darrerament està molt exigent i sembla que ens vulgui complicar la vida, perquè posa uns exàmens que ja li valen! La mare comenta:
- Mireu, no crec que en Xavier tingui cap interès a complicar la vida a ningú; més aviat us està demanant més, perquè confia en vosaltres i coneix les vostres capacitats. A aquestes altures de curs, quin professor tindria ganes de continuar demanant-vos poca cosa?
- No ho sé -contesta en Roger-, jo a classe tinc un prestigi i, si començo a baixar les notes, ja no tindré tants amics.
- Ah! -li contesta la seva germana-, aquest és un altre tema -li diu tot esbullant-li els cabells! En Roger contesta emmurriat.
- Deixa’m, nena pesada!
Podem parlar tranquil·lament dels resultats acadèmics dels nostres fills?
Som capaços d’establir un diàleg al voltant d’allò que els preocupa?
Tenim aliats o interferències amb altres membres de la família?