En Pol i la Maria són dos germans bessons de 12 anys i han anat a passar el cap d’any amb els tiets i els cosins, la Georgina i en Manel, de 10 i 13 anys; els tiets tenen una masia als afores de Moià. Després de menjar el raïm i celebrar el canvi d’any amb les dotze campanades, han escoltat aquesta conversa dels pares i oncles.
La tieta ha dit: “Aquest any sí que m’apunto al gimnàs i aconsegueixo fer almenys la mitja marató”. El tiet ha dit: “Doncs jo miraré de deixar de fumar, que ja porto tres anys dient-ho i no ho acabo de fer mai”.
El pare d’en Pol i la Maria ha dit: “Doncs jo voldria reduir una mica l’horari de feina i estar més pels bessons”.
I la Marta, la mare dels bessons, s’ha posat a riure: “Ja hi som, amb els bons propòsits d’inici d’any!”
Quan en Pol i la Maria han anat a dormir amb la Georgina i en Manel, han comentat les bones intencions dels pares.
En Pol pensa que el pare farà bé de reduir l’horari perquè ell ja porta un parell d’anys jugant a hoquei i no aconsegueix gairebé mai que el pare l’acompanyi ni als partits ni a l’entrenament i sempre hi ha d’anar amb els pares dels companys de l’equip.
La Georgina té moltes ganes que el seu pare deixi de fumar, ja que des de ben petita sempre li ha dit: “Papa, no has de fumar, que això no és bo per a la salut i no m’agrada l’olor que et fa la boca després”.
En Manel es frega les mans i diu: “Si la mare s’apunta al gimnàs i s’entrena, jo sortiré a córrer amb ella i farem junts la mitja marató”.
La Maria, aleshores, ha exclamat: “Doncs jo penso fer com la mama, riure’m de tots vosaltres quan d’aquí a un any no hagueu acomplert cap d’aquests propòsits”. Els tres cosins s’han mirat i han conclòs que potser l’únic bon propòsit que s’han plantejat és el de riure’s una mica més d’ells mateixos.
Som capaços de proposar-nos nous reptes? Ens costa seguir-los?
Estem disposats a afrontar canvis en les nostres vides? Com ens ho plantegem?
Quins són els nostres ídols pel que fa a vida saludable? Tenim alguns exemples a seguir? O ens movem només per modes?