La Maria i la Sílvia són dues amigues de deu anys. Han trobat un racó a la plaça del poble que els encanta: és sota l’ombra del roure gran. Cada dia, en sortir de l’escola, hi van totes dues i s’expliquen confidències. Són amigues des de fa temps i sempre tenen de què parlar; les seves mares diuen que aquest racó sembla “el banc del si no fos” dels joves.

Avui la Sílvia es posa tota seriosa i planteja a la Maria aquesta pregunta: «I tu, de gran, què vols ser?»

La Maria ha trigat una estona a respondre:

—No ho sé. Quan era petita tenia clar que volia ser artista famosa, cantant, ballant amb els micros, els llums, els escenaris, les revistes i el meu club de fans —diu enriolada—. Però ara ja entenc que això no podrà ser. —I continua:— M’agradaria viatjar i veure món, però també m’agradaria poder cuidar-me de la granja i les terres dels avis. És clar que ho faria diferent del que fan ells: no tindria tantes màquines, ho faria tot més natural, sense pesticides, cuidant cada animal i sense matar-los si no fos estrictament necessari. Em sembla que ho faria de forma artesanal, saps el que vull dir?

—Sí, potser faràs com aquest nous hippies que han vingut de Barcelona i que cada vegada que planten alguna cosa nova només en fan propaganda però en cullen quatre misèries —diu la Sílvia tot rient.

—No ho sé, però m’agradaria que, de cada animal de la granja, en pogués aprofitar el màxim i que cada cosa que necessités ho pogués treure de la granja. L’energia podria ser solar o eòlica, l’aigua reaprofitada, els animals respectats, i totes aquestes coses noves i sostenibles, que diria en Víctor, el nostre professor. I tu, Sílvia, què voldries ser?

—Doncs jo encara no ho sé, però estic pensant que m’agradaria dissenyar un robot per ajudar la gent a...

—Sí, Sílvia! —crida tota entusiasmada la Maria—. Tu podries inventar un robot que ens fes les feines de casa i que cuidés la granja! I això ens permetria viatjar uns quants dies, per veure món, sense haver de quedar-nos sempre lligades a aquest poble.