A la família Prats són quatre membres: el pare, en Josep; la mare, l’Anna, i dos fills, en Pep, de 15 anys, i la Tona, d’11.

A casa de la família ja fa dies que no es parla d’una altra cosa: s’acosta la festa major, i ells estan implicats en diverses comissions, però sobretot estan neguitosos perquè han de preparar les decoracions del carrer. Són tres dies de feina molt intensa, perquè s’ha de tenir tot acabat per al dia de la inauguració. Aquest migdia, mentre dinaven, ha sorgit aquesta conversa:

—Estic content. Aquest any segur que guanyarem! La decoració del fons del mar ens quedarà preciosa i la tenim molt enllestida —ha començat en Josep.

—Josep —ha intervingut l’Anna—, ja saps que és molt difícil aconseguir el primer premi; pensa que els de Verdi del Mig cada any s’ho curren més i, com que tenen aquell escenògraf, ho fan sempre molt vistós.

—Doncs jo no sé què dir-vos... Estic tan cansat que ni els pops gegants em fan gràcia, i això que van ser idea meva...

—Sí que és cansat fer els pops —s’hi ha afegit la Tona—. Però jo, mira que estic de les làmpades medusa fins al capdamunt. Si no n’hem penjat dues-centes aquest matí, no n’hem penjat cap! Qui ens manava embolicar-nos-hi, en tot aquest “embolao”!

—Home, aquesta sí que és bona! —diu en Josep—. Ens hi vam comprometre, que no us en recordeu?

—Ara no ens podem fer enrere —afirma l’Anna—. Quedaria tot empantanegat i la resta de la comissió no ho tindria acabat per al matí de la cercavila.

—No, si ja ho acabarem, ja —fa en Pep—; però és que s’estaria tan bé anant a prendre el solet a la platja!

—Jo també tinc ganes de vacancetes —diu la Tona—, però també és cert que com els dies de festa major no n’hi ha d’altres. Encara que vinguin molts guiris i ens ho potinegin tot.

—A mi el que em cansa és la pesada de la Marisol —comenta l’Anna—. Es passa tot el dia criticant tothom. Però vés, pobra: va ben coixa i no para de treballar! Ja és ben bé que ho ha fet tota la vida.

—Deu ser veritat allò que sempre deia el meu pare —diu en Josep, i, abans que acabi la frase, els altres tres diuen alhora: “ELS CANSATS FAN LA FEINA!”

I tota la família esclata en una gran rialla.