La Júlia és una nena de sis anys que enguany començarà primer de primària. La Júlia està contenta de fer primer i té moltes ganes de començar. Li diu a la seva mare que ja té ganes de començar l’escola, que a ella li agrada treballar com fa el seu germà gran, en Biel.  

Els pares de la Júlia estan expectants perquè no saben com li pot anar, això de fer primer de primària, a la seva filla. La Júlia té una discapacitat visual molt accentuada, gairebé no hi veu i, com més gran es vagi fent, menys visió tindrà. Ja fa temps que s’han posat d’acord amb la ONCE i saben que, dos cops per setmana, la Júlia tindrà un reforç a l’aula amb una persona que l’ajudarà i li adaptarà les feines perquè les pugui anar fent en braille (el sistema d’escriptura que utilitzen els cecs). També saben que l’escola està disposada a fer el que calgui per integrar la diferència a l’aula: d’això, no en tenen cap dubte, perquè durant l’etapa anterior d’infantil ja ho han anat fent i, per cert, amb molta traça.  

La Gemma és la tutora de la Júlia i també té moltes ganes de començar amb el seu nou grup de primer. Però està francament espantada. Com s’ho farà amb una nena que gairebé no hi veu? Durant l’estiu s’ha anat informant i té una pila de recursos per poder treballar amb ella a l’aula. Però la Gemma no ha conegut mai ningú que sigui cec, i només es pot imaginar allò que li passa a un cec quan tanca els ulls i intenta fer alguna cosa sense mirar i, és clar, ho passa molt malament.  

L’amoïna no saber acollir la Júlia com necessita: quina ha de ser la seva actitud els primers dies?, es pregunta. No la pot sobreprotegir, però tampoc no vol que la nena se senti desemparada. Té la sort que alguns companys la coneixen des de P-3, però no tots, ja que han fet barreja de grups. A l’escola ja ho han pensat bé i, com que la Júlia té una companya, l’Anna, que és molt bona amiga seva, les han posades juntes, però a la Gemma també l’amoïna que tot el dia estiguin juntes i que no s’obrin a d’altres amics. Com s’ho fa una persona que no s’hi veu per fer nous amics i conèixer tot el grup de la classe? Podrà fer-ho com qualsevol altra persona?  

Avui la Gemma ha començat a dissenyar l’espai de treball de l’aula i s’ha preguntat: què necessitarà la Júlia? Com puc organitzar-me perquè conegui bé l’espai? On la faré seure? Ha de poder ser autònoma com tots els altres nens? Ha de poder anar al lavabo sola, saber on seu i saber trobar el material necessari per treballar? Com es fa tot això sense veure-s’hi? Ha pensat de posar un cartró acanalat al voltant de tot el perímetre de la classe, i així la Júlia podrà resseguir la paret i començar a conèixer com n’és de gran l’espai de la classe.  

També ha posat damunt les taules uns adhesius amb relleu perquè la Júlia pugui reconèixer cadascun dels llocs de l’aula i sàpiga on ha de seure. Està fent tots els cartells de classe amb l’alfabet braille i s’ha preguntat com és que mai no havia pensat de fer servir codis en relleu, si són tan útils com els codis de colors?   Amb tot això, la Gemma s’adona que aquest curs serà molt divertit i interessant. Que ella, que és la professora, aprendrà tant o més que els seus alumnes, i que aquest repte que li suposa començar el nou curs serà de segur una gran oportunitat.