Avui l’Oriol està content perquè el seu profesor, que és molt enrotllat, no els ha posat deures. Des de fa una setmana estan fent un treball “cooperatiu a classe” i només li han demanat que busqui informació sobre l’Antic Egipte. Això està bé!, ha pensat. Per fi podrà anar amb l’avi a la biblioteca i pasar-hi una estona regirant les revistes de viatges que tant li agraden.
Quan l’avi Pep l’ha vingut a buscar, de seguida li ha dit:
- No tinc deures, però haurem d’anar a la biblioteca, que he de mirar revistes d’aquelles de viatges que tu sempre demanes.
-D’acord –diu l’avi-, però m’hauràs d’explicar de què va tot plegat. L’Oriol explica a l’avi que és un treball cooperatiu i li ensenya els passos que s’han de fer. Perfecte, pensa l’avi, un treball fet en grup però ben estructurat, amb diferents fases i amb unes tasques concretes per a cada membre de l’equip i una constant revisió de com està anant tot el procés. Déu n’hi do! Aquest professor realment s’ho prepara. Ara serà qüestió que l’Oriol trobi tot el que se li demana. Primera decepció: les revistes són molt actuals i poques parlen d’Egipte i menys de l’Antic Egipte. Però entre tots dos resolen que algunes fotos es poden fer servir: les piràmides ja eren així fa molts anys! Per buscar información, potser caldrà fer servir d’altres mitjans.
- I si anem a casa i consultem a Internet? -proposa l’Oriol.
- Potser sí -respon l’avi-. Però no vull que et passis l’estona mirant dibuixos al Youtube, que ja ens coneixem. Quan arriben a casa, l’àvia els està esperant amb el berenar a punt i la tele engegada, perquè a ella li agrada tenir companyia mentre planxa. I, a més, diu que el millor informatiu del dia és l’info-K, perquè expliquen bé i no s’estan tota l’estona amb les notícies del futbol, que les troba una llauna. L’Oriol pensa que potser donaran alguna notícia sobre Egipte i, efectivament, ha estat de sort, però resulta que la notícia és de rabiosa actualitat. Hi ha hagut un atemptat enmig d’un mercat al Caire. L’Oriol ho escolta bé i demana als avis que li acabin d’explicar per si demà ho ha de comentar als companys. L’avi, pensant, pensant, li diu:
- Oriol, i si mirem les revistes que tenim per casa? El Reporter doc, El Cavall fort, El Tiroliro, el National Geographic?
S’han passat tots dos una bona estona regirant les revistes i encara que no han trobat moltes explicacions de l’Antic Egipte, han trobat un article que parla de com treballen els arqueòlegs, un altre del procés de momificació i un conte ambientat a l’Egipte dels Faraons. Per fer totes aquestes investigacions, hi han estat més de tres hores. Quan l’Oriol ha sentit la mare que deia: “Vinga, Oriol, que ja tenim el sopar fet i els avis deuen voler anar a casa seva a sopar i a dormir”, ha exclamat:
- I jo que em pensava que avui no tenia deures!
Tenim temps per estar als costat dels nostres fills quan han de buscar informació? Ens hi impliquem o ens fa molta mandra?
Busquem alternatives a les pantalles? O som ja de la generació multipantalla?
Les xarxes de comunicació ens ajuden o més aviat ens són un destorb?