Avui l'Arnau ha sortit de bàsquet ben empipat. En Xavier, el seu pare, ja ho ha notat quan l'ha anat a recollir. Estava ben sufocat i semblava que tot li anés al revés.
- Pare, és que no hi ha dret! -diu tot exaltat-. L'entrenador es passa tota l'hora matxacant-me i després només em deixarà jugar un dels quarts del partit de dissabte.
El pare intenta escoltar les preocupacions del fill, i per treure-hi ferro, li diu:
- Vols dir que no estàs exagerant? Pensa que a tu això del bàsquet t'apassiona i no saps relativitzar les coses. A veure: només et matxaca a tu o ho fa amb tots?
- No, és clar que ens fa suar la samarreta a tots -admet l'Arnau-. Però és que, a aquestes alçades de curs, la lliga està molt avançada i si fa jugar els altres, que són uns paquets, no guanyarem.
- Sí, ja veig que per a tu és important guanyar, però has pensat quina estratègia està seguint el teu entrenador? Potser li cal anar-vos fent jugar a tots perquè estigueu més ben preparats quan jugueu en camp contrari, no? A més, això que tots els altres són uns paquets, com tu dius, no deu ser del tot veritat, oi?
- Home, pare! -protesta l'Arnau-. No se't pot dir res, a tu. De seguida defenses els altres. No hi ha dret!
- Va, home, no t'enfadis, que potser encara et farà jugar el darrer quart per tal que puguis lluir-te.
- No ho sé, però està clar que no hi ha dret!
Al vespre, quan l'Arnau ja és al llit, l'Anna, la mare, comenta a en Xavier:
- No creus que l'Arnau està una mica rebotat darrerament? Tot el dia té la mateixa frase a la boca: "No hi ha dret".
- Sí, ja ho he notat; avui, amb l'entrenador; l'altre dia, amb els monitors de l'esplai.
- El cap de setmana passat, quan se'l va endur la meva germana -diu l'Anna- va tornar i em va explicar que no hi havia dret, que havia hagut d'aguantar una bronca de la tieta a les bessones i que ell, que no en tenia cap culpa, també se les havia carregat. Potser és el moment de tenir una xerradeta amb ell i explicar-li que tots tenim drets i deures. No creus?
Quins drets i deures tenen els vostres fills a casa?
Quins drets i deures tenim els pares/mares a casa? Ens ho hem plantejat? Ho hem pactat?
Ens sentim membres d’alguna comunitat més gran que no sigui la familiar?