La Joana, aquest any, ho té ben clar. Ja sap què demanar per Reis. S'ho ha rumiat bé. Perquè a casa seva les normes a l'hora d'escriure la carta als reis han estat sempre clares. Noméss un regal per persona. No es pot abusar de ses majestats, diuen els pares, perquè el món és ple de nens i de moltes necessitats, i quan hi ha l'oportunitat de demanar quelcom ha de ser ben pensat i mesurat. Bé, això diu l'àvia, que és la persona més sàvia que la Joana coneix.

Va ser pensant precisament en l'àvia que li va venir al cap la idea: aquest any demanaria un rellotge. Com que tot just ha fet set anys, el vol demanar ben bonic, d'aquells que hi ha a l'aparador de la joieria de la cantonada de casa, aquell que no és ni molt gran ni petit, de color rosa i amb les busques que són la figura d'un nen i una nena esprimatxats però molt divertits.

Com que és un regal molt important, abans d'acabar el trimestre va parlar amb l'Anna, la seva tutora, i li va demanar si li ensenyaria a llegir el rellotge, perquè ella ja sabia llegir els rellotges digitals, però els analògics o de busques li semblaven més enrevessats. Quan ho va proposar, l'Anna no hi va posar cap pega; al contrari, li va semblar una gran idea. En van parlar amb tota la classe i van avançar el tema de les hores, que en el llibre de matemàtiques hi sortia al segon trimestre, i en dues o tres sessions van entendre com s'havia de llegir un rellotge de busques. Per tant, ara ho té molt clar: pot demanar el rellotge de polsera rosa perquè sabrà com llegir-lo i, a més a més, podrà controlar el temps. Perquè el temps és una cosa molt seriosa. No tinc temps, o Vinga que no arribem a temps sónn frases molt repetides a casa. A classe, la senyoreta diu sovint que no es pot perdre el temps. El professor de gimnàstica porta un aparell molt precís que es diu cronòmetre i que mesura el temps que es triga a donar una volta sencera al pati. També l'àvia diu moltes frases fetes sobre el temps: El temps fa com la mula, no recula, En un tres i no res, És tard i vol ploure...

La Joana prou s'adona que el temps és important, perquè té relació amb la quantitat de feina que es pot fer, però a ella li agrada perdre el temps, perquè això li permet pensar, que és una mania que té des de petita.