Aquesta tarda d’octubre, quan en Francesc ha sortit de l’escola, ha fet tot el camí cap a casa emmurriat. No ha volgut berenar i, fins que no ha arribat la mare, ha estat força callat. Això ha estranyat la Júlia, la cangur, una noia jove que el fa riure molt i en qui ha trobat un bon referent. Ella ha mirat de distreure’l amb jocs i vídeos de l’ordinador, però no ha aconseguit treure’l del seu ensopiment.

En Francesc, així que ha sentit la porta, ha anat a rebre la mare amb l’agenda oberta per la pàgina escrita per la tutora: Voldria tenir una entrevista...

En Francesc està fent tercer de primària i a la Margarida, la seva mare, se li fa una mica estrany que la tutora tingui ganes de fer una entrevista tan aviat. Això li fa pujar la mosca al nas. Segur que aquest curs no li va bé, a en Francesc. Ja ho ha notat, ella, que no hi ha feeling amb la tutora. La Marta és una mestra molt clàssica i molt tranquil·la, ja una mica gran, i el seu fill, que és un tabalot, no va a classe gaire content. Que diferent de quan feia primer i segon, amb aquell professor tan engrescat i amb qui van congeniar tant!

Quan al vespre arriba en Pep, el seu marit, la Margarida li ensenya la nota:
Com ho tindràs la setmana vinent a la feina per anar a parlar amb la senyoreta del nen?, li pregunta.
En Pep comenta:
Ja ens vol veure? Però si encara no han fet ni la primera avaluació! Segur que en Francesc l’ha feta grossa. L’altre dia, quan el vaig anar a buscar, uns nens més grans l’assenyalaven i comentaven que havia estat ell. Quan vaig preguntar-li què havia passat, va dissimular i va dir-me que segurament s’equivocaven de nen, però jo no me’l vaig creure.
Què deu haver passat?, es van preguntar tots dos.
Aquesta nit miraré d’esbrinar alguna cosa quan ens posem a llegir el còmic que tenim a mig acabar, diu el pare.
Això és que aquesta senyoreta exerceix massa pressió sobre els alumnes, i els nens peten per on poden, comenta la mare.
O potser està neguitós perquè ha de tenir un germanet, diu el pare.
O potser és que nosaltres treballem més hores que l’any passat i ho nota, diu la mare.
O potser és ell que està més distret a l’aula... O potser... O potser...