La Sílvia i la Carme, mares de nens de primària es troben a la porta de l'escola i xerren mentre esperen que surtin els seus fills.

-     Hola, Sílvia!

-     Hola, Carme! Ja fa dies que van començar les classes i no havíem coincidit! Com ha anat l'estiu?

-     Doncs, mira: aquest any hem tingut unes vacances diferents, no hem anat enlloc, com fèiem altres anys. En Joan es va quedar sense feina a finals del curs passat i hem hagut d'ajustar molt les despeses... Hem fet un esforç perquè en Quim i la Laia tinguessin unes vacances ben felices, però no els hem ocultat res de la situació: saben perfectament el que està passant a casa.

-     Ostres, Carme! Quin greu em sap! Que us podem ajudar d'alguna manera?

-     Moltes gràcies, Sílvia: si et sembla, et faré arribar un currículum d'en Joan per si tu o el teu marit sabeu d'alguna oferta de feina.

-     Molt bé, i ho passaré a gent que conec. I tu, com estàs? I els nens? De fet, fa un parell de dies, en Marc va venir impressionat, perquè en va estar parlant amb el teu fill: clar, no coneixia aquesta experiència ni a ningú que l'estigui vivint... Em va estar fent un munt de preguntes sobre què passaria amb vosaltres, si li podria passar també a ell, que la nostra família es trobés en una situació semblant... Però el que em va cridar l'atenció és com parlava de la reacció del teu fill: ja saps que el meu Marc és una mica nerviós i impacient, de vegades, esbojarrat... doncs ha quedat impressionat per la maduresa d'en Quim, com ha estat capaç d'afrontar una situació dura i difícil com aquesta. Saps què? Crec que qui està madurant és el meu fill!

-     La veritat és que tant en Quim com la Laia, amb només nou i onze anys, han estat un exemple també per a nosaltres! Davant d'una situació nova i difícil, han mantingut la serenitat, han entès com ens sentíem els seu pare i jo i ells mateixos anaven proposant diverses maneres d'estalviar, en part, com un joc i, en part, amb autèntica seriositat.

-     Saps què? Per què no veniu amb nosaltres a la casa que té la meva sogra a la Garrotxa? Els nens s'ho passaran d'allò més bé junts i el lloc és preciós!

-     Ei, si ja sou aquí! Marc, Quim, què us sembla si anem a la Garrotxa tots plegats pel pont del desembre?

-     Sí, sí, genial!

-  Però... què son aquests bots i aquests brams? Nois! Que la maduresa també l'hem de demostrar en les alegries!