Vespre d'un diumenge en família. L'Andreu surt del bany amb els cabells mullats i, en passar per la sala, veu el pare amb la "tauleta".
- Papa, què estàs fent?
- Repassant l'agenda per a demà mentre vigilo el sopar.
- Tens molta feina?
- Sí, fill, demà tinc una reunió al matí i una visita a la tarda. No sé quan acabaré.
- Buf. Ja tindràs temps per dinar?
- Doncs no ho sé.
- Jo no tenia gaires deures per a demà -diu l'Andreu-. També m'ho apunto a l'agenda, el que he de fer. A l'escola sempre ens ho estan dient: "Tota la feina, apuntada a l'agenda. I mirar-la cada dia quan arribem a casa" -segueix l'Andreu-. Però, de vegades, no hi ha temps per apuntar-ho tot! Els deures, la música...!
- Cal apuntar tot el que és important. Tot allò que tens la responsabilitat de fer. Per a això són les agendes!
Mentre pare i fill parlen, la mare entra amb la Laia als braços.
- Andreu, encara t'has d'eixugar els cabells? I tu, ja vigiles el sopar? -I, sense esperar resposta, afegeix-: Es nota que portem ritme de diumenge! Però demà és dilluns i ens he de posar les piles!!!
La mare se'n va i l'Andreu es queda pensarós uns instants i diu:
- La mare també té una agenda?
- Sí, fill - contesta el pare, passant-li la mà pels cabells- també la necessita per a la seva feina.
- I també us apunteu les coses que s'han de fer a casa?
- Doncs no, el que fem a casa, no.
- El que fem a casa ho penseu junts, oi? És important, però no cal apuntar-ho. Només cal ser-hi!
La intervenció ha agafat per sorpresa el pare i, mentre li remou els rínxols, li diu:
- Mira, hi ha coses que no cal que ens les apuntem a l'agenda. Com, per exemple, el que hem fet avui: sortir a passejar, anar al parc, jugar tots junts a casa. El que cal és organitzar el temps per dedicar-lo a la família.
- Vols dir que hi ha coses tant importants que ja no s'obliden?
- Sí, fill, tens raó -I, en aquest moment, el pare flaire una certa olor de cremat que prové de la cuina-. Ostres! Parlant parlant i no hem pensat en el sopar!!!