Avui, a l'escola, hem parlat de les coses que ens fan feliços. La primera llista estava encapçalada per coses com la Wee, un mòbil, la tablet... Després de parlar-ne amb la nostra tutora, a la llista hi ha aparegut el nom de moltes persones que ens fan feliços. Al final, la Xus ha posat com a deures fer un escrit sobre la felicitat!
La mateixa Xus ens ha dit que fem una ullada a allò que ens envolta, perquè les persones som éssers oberts als altres, i que preguntem a la gent. Per això, quan he arribat a casa li he preguntat a la mare si és feliç. Estava jugant amb el meu germà petit, en Jan, i, amb cara de sorpresa, m'ha contestat que sí, que és feliç, i ha seguit jugant. Aleshores li he demanat el perquè i m'ha dit que ella és feliç gràcies a les altres persones.
- Mare! Si et passes el dia treballant per als altres! -li he dit-. Són els altres els qui són feliços gràcies a tu!
I llavors la mare m'ha dit que és feliç quan sent que fa el bé a algú. És feliç tenint cura de nosaltres i del pare, i fent coses per les altres persones. La veritat és que gairebé sempre ho fa tot contenta i de bon humor. La mare mira d'ajudar tothom, i això la fa feliç.
De fet, s'assembla força a allò que m'ha dit el pare quan estava mirant les notícies i li he preguntat:
- Per què les mires, si només expliquen desgràcies? Avui, a classe, hem parlat de la felicitat i crec que així no seràs feliç, papa!
El pare ha baixat el volum i m'ha fet seure al seu costat tot dient-me:
- La desgràcia dels altres no ens pot ser indiferent, filla.
- Però si jo no puc fer res per ells! -li he contestat.
Llavors m'ha abraçat i m'ha donat una lliçó, com la mare:
- En un món on hi ha tant de sofriment i necessitats, no podem fer veure que no ho veiem. La meva felicitat personal no pot estar deslligada de la felicitat dels altres.
No sempre entenc els meus pares. Però avui he entès que tots dos deien que, per ser feliç, els altres hi tenen molt a veure. Ara encara me'ls estimo més! Em fan molt feliç!!!!