Des que la Mar va fer deu anys, que els seus pares van començar a donar-li setmanada. Cada divendres, una petita quantitat que ella va desant en una capsa o a la llibreta d'estalvis que els avis li van obrir quan va néixer. Ara que ja està acabant primària, vol comprar-se un teclat, el "seu" teclat. Porta temps estalviant, guardant els diners que li donen per l'aniversari i bona part de les setmanades!

El seu germà petit, l'Èric, només té vuit anys, però també reclama setmanada. El cas és que l'Èric és una criatura d'aquelles que sempre troba monedes pels llocs on va i que tot ho desa. I quan el seu pare o la seva mare li pregunten per què vol els diners, ell només sap dir "per ser ric!
Aquest diumenge, amb tota la família (pares, fills i avis, tiets i cosins), surt el tema a la sobretaula i l'avi només té paraules per lloar l'Èric:
- Quina criatura més espavilada! Ell va recollint i desant! Ja sap que jo sempre li dic que cal saber estalviar si algun dia vol arribar a ser alguna cosa en aquest món!
En canvi, els oncles veuen molt més bé el que fa la Mar:
- Estalviar ha de tenir un motiu més enllà dels diners! La Mar estalvia perquè té una fita: el teclat. No per ser rica! Tenir diners i no projectes no fa ric a ningú, home!
Els pares creuen que es qüestió d'edat:
- Es que l'Èric encara és massa petit per entendre què vol dir l'estalvi! Si només deu tenir 10€ amb la pila de monedes que guarda! No té ni idea del valor dels diners!
L'àvia recorda la norma que van seguir a casa, quan els fills eren petits:
- Una criatura no ha de tenir els "seus diners". Com l'ensenyareu que ha de compartir, si de petita ja pensa en el que és seu? Ja sabeu què fèiem a casa: tot és de tots, però cal parlar de per què els necessitem, els diners, abans de gastar-los o estalviar-los.
- Hi ha algun lloc on puguem saber com fer-ho els pares per educar l'estalvi en els fills? -pregunta la tieta Júlia, amb un nadó a la falda-. Sort que per a aquest tema encara tenim temps, nosaltres!