L'escola, conjuntament amb l'ampa, organitza una conferència amb una dietista sobre l'alimentació, perquè del tema "menjar bé" n'han fet un eix prioritari del curs i ho estan treballant amb els alumnes de diferents maneres a totes les etapes..
Quan acaba la conferència, hi ha moltes intervencions del tipus:
-Durant la setmana, a casa, no dinem mai junts. Els nens dinen a l'escola i nosaltres a la feina. I només sopem junts els dies que el gran no té entrenament i que nosaltres no tenim coral.
-Que si la campanya de "5 al dia", o el curs en què per esmorzar han de portar fruita a l'escola, o les campanyes en contra del paper d'alumini... Que no els expliquin tantes coses als nostres fills!, que els qui ho entomem tot som el pares!!
-Els caps de setmana, un dels vespres, sopem pizzes o coses d'aquestes. Als nens els agrada, i així no cuinem!
-Les mares o els pares que treballem fora de casa i hem de cuinar per a la família no disposem de temps ni estem d'humor per fer "birgueries" culinàries
-Si tens un fill menut que encara menja triturat, si el gran menja de tot, si el meu marit no pot amb la carn vermella i jo em passo la vida fent règim...he de fer 4 menús diferents?
La conferenciant agraeix l'interès i la participació i els diu:
- Jo no puc ni he d'entrar en la casuística de cadascuna de les vostres famílies, però el que sí he de fer és passar-vos la informació d'allò que sabem que va bé, els criteris nutricionals i alguns criteris educatius perquè els vostres fills estiguin més sans i creixin amb uns coneixements i unes actituds correctes pel que fa a l'alimentació. Hàbits que els facin més responsables i autònoms també en aquest aspecte.
Aquí es fa el silenci, i la conferenciant afegeix:
- Per exemple: si el criteri és respectar l'infant, potser no cal que "mengi de tot", però sí que tingui oportunitat de tastar com més coses millor per saber què li agrada més i què menys. Si el criteri és responsabilitzar els nois i noies, potser és més efectiu anar a comprar els aliments de la setmana amb ells durant una temporada que insistir en segons quins discursos...
Ara, això sí, els bons hàbits alimentaris, t'ho mengis com t'ho mengis, és una responsabilitat fonamentalment familiar. Tot i que l'escola hi pot ajudar força!
Tant l'alimentació com l'educació dels fills perquè tinguin cura dels seu hàbits alimentaris és una responsabilitat dels pares i de l'escola. Quins són els principals problemes amb què ens trobem?
En l'alimentació ens movem des de les recomanacions nutricionals dels pediatres als gustos i modes de tota mena. Com adoptar alguns criteris sans i coherents de cara als nostres fills i alumnes?
Sovint les "bones recomanacions" alimentàries cauen davant dels gustos dels nens, del poc temps per dedicar-nos a la cuina, etc... Tenim clar què prioritzem quan optem per menjar a casa d'una o altra manera?
Agafar un hàbit vol temps de pràctica. Els bons hàbits alimentaris es basen en la repetició de rutines. Quin lloc tenen les excepcions? Quins motius considerem excepcionals ?
