- A mi sempre em toca fer el que no m'agrada gens!- protesta la Gina.
- Doncs t'ho canvio!- contesta l'Eric.
- Sí, home... - la Gina dubta: no sap si es pot refiar de la proposta del seu germà gran- Bé, d'acord. Però per a tots els dies, eh?
- D'acord! A partir d'ara jo poso les coses de desparar la taula al rentaplats i tu rentes les olles o paelles i escombres la cuina.
- Sí, sí! Jo no vull tornar a posar les coses brutes al rentaplats. Em fan fàstic els plats bruts, i el rentaplats sempre fa pudor...i no em recordo mai de posar el coberts cap amunt, i la mare em renya....
- Què dius que fa la mare?- Pregunta l'Elena entrant a la cuina on hi ha els seus fills.
- Res! Ja ho hem arreglat, mare!
- Sí - Diu l'Eric, que ara mateix llueix un somriure de satisfacció. - Hem fet un canvi de "feines" perquè a cap dels dos no ens agrada el que ens tocava fer.
- Jo rentaré les coses a la pica i escombraré i l'Eric posarà el rentaplats! - Fa la Gina amb cara de satisfacció.
La mare no ho veu clar. L'Eric ja té 12 anys i ella li ha ensenyat a rentar olles i paelles i se'n surt força bé amb l'escombra. Però la Gina...encara és petita per dominar aquestes tasques. Li fa la impressió que l'Eric ha jugat amb avantatge en fer aquest canvi... Tan mateix, hi han arribat tots dos, sembla, de comú acord, i la Gina ja pot començar a aprendre'n...
- No sé jo si aquest canvi és el millor... - Diu finalment.
- Sí, sí, sí! - fan els dos fills.
- Deixa'ns que t'ho demostrem, mare! - demana la Gina.
- Sí, ja veus que ens hem posat d'acord sense barallar-nos: I això a tu t'agrada, oi mare? - fa l'Eric amb cara de murri...
- I tu sempre dius que cal respectar els gustos de cadascú...!
- Tens raó, Gina, tu i l'Eric teniu gustos molt diferents... Ho provarem durant dos o tres dies abans de decidir-ho. Es tracta de col·laborar a casa, fent allò que cadascú pot fer i el disgusta menys. Tanmateix, Eric, potser haurem d'equilibrar una mica les teves "tasques", no et sembla?
- Què? Què vols dir? fer més feina?
- Potser sí... Tu ets més gran...
- Per això: tinc més deures! No puc fer més tasques de casa! - I ara l'Eric ja no està tant somrient.
Assumir responsabilitats domèstiques és més fàcil si hi ha un model adult positiu Quina és la nostra actitud davant les feines domestiques?
Cal compartir les feines de casa? Es comparteixen prou? Ens queixem? Ens "n'escaquejem" o les assumim amb normalitat? Agraïm la feina que fa l' altre? Subratllem el benestar que produeix als altres...?
Quin és el nostre paper en el desenvolupament i adquisició de la responsabilitat dels nostres fills i filles? Quan cedim o ens mostrem flexibles, és en funció d'una raó educativa o en funció del nostre estat d'ànim o del nostre cansament?
