L'Estel i l Rita s'adrecen cap al pis del cicle mitjà per començar les classes de la tarda. Quan passen per davant dels lavabos de les nenes, senten molts crits i entren a veure.
Un grup nombrós de nenes estan arrambades a les parets i pel mig "desfilen" tres alumnes, com si fossin models. Quan les nenes que desfilen s'adonen que les mestres les estan mirant, fugen cap dins d'un vàter. Les altres, decebudes, protesten:
- Joo ara que ens ho estàvem passant tant bé!
- Au, va, cap a classe tothom!- diu la Rita
- Jo em quedo a parlar amb aquestes tres.- diu l'Estel-
Poc a poc es van obrint les portes i, entre excuses i canvis de roba,
- Vinga , canvieu-vos, poseu-vos la bata i expliqueu-me què estàveu fent aquí.
- Doncs res! Ja ho has vist: una desfilada ...
- Sí, una desfilada de no res...
- I amb quina roba desfilàveu?- pregunta la mestra
Silenci i mirades creuades
- No anàveu pas amb la bata. - diu l'Estel.
- No... era amb roba de casa...
- Però no m'ha semblat roba vostra: He vist uns escots i unes sabates de taló que no porteu per casa.
Les nenes es miren entre elles. I la més agosarada diu:
- Segur que a tu també t'agraden! Mira! - i comença a treure peces de roba del lavabo on ha quedat tot per terra, i les ensenya a la mestra.
- No..., si encara ...!- fa la mestra - Però d'on heu tret tot això?
- De la germana gran de la Marina... - diu una de les nenes
- ...I de casa la seva mare...- diu una altra
- Està bé, està bé.... Tu, Lídia. canvia't aquesta samarreta, i cap a classe.
- Però si aquesta és la que portava per venir a escola! - reacciona la nena
- Així has sortit de casa aquest matí? - pregunta l'Estel sense poder dissimular la cara de sorpresa.
- Sí.... me la van portar els tiets que van anar a Disneyland
- Clar, ... sí, ja veig....- diu la mestra, desconcertada per l'escot i els brillantons - No badeu, canvieu-vos i després en parlem!
L'Estel, la mestra, no se'n sap avenir... Tot dirigint-se cap a la classe, recorda com li agradava disfressar-se, amb les amigues, quan ella tenia la mateixa edat... I posar-se les sabates de talons de la mare...i pintar-se els llavis... Ara, és clar, aleshores s'anava amb uniforme a l'escola... i Disney només feia la Blancaneus...
Les modes en el vestir, assimilen els estils dels adults als dels infants. De quina manera ens deixem influir nosaltres mateixos per les modes o tendències? Quins criteris fem servir a l'hora d'adquirir la roba per als nostres fills? Quina importància concedim al seu gust a l'hora de triar?
Com ajudar els infants a entendre la diferència entre disfressar-se i anar vestit per a cada circumstància, sense menysprear les seves fantasies ni cedir a tots els seus capricis?
Quins avantatges educatius té per als pares i mares que els fills no portin uniforme per anar a l'escola? I quins avantatges pràctics pot tenir que sí en portin?
Com podem afavorir, a casa i a l'escola, que els nens i nenes valorin el fet de vestir-se adequadament al lloc on són, o a l'activitat que fan?