"Una baralla de pati entre dues nenes de primària no hauria de ser un conflicte a classe, ni la mestra hauria permetre que incidís en l'aprenentatge ..." Pensa la Tere. Però sap per experiència , com a mestra i com a mare, que a vegades el que sembla una "bestiesa" pot acabar essent un autèntic conflicte.
Surt del despatx de coordinació de primària, i va a trobar la Cinta, la mestra que ha tingut l'incident a la seva classe.
La troba acabant de recollir materials a l'aula.
- Hola Cinta, t'ajudo a recollir? Deus estar cansada, en acabar la jornada... i després parlem un moment de l'Alba i la Cristina.
- Com? Ja t'ha arribat a tu això?
- Precisament vinc a parlar-ne. M'ho expliques, si us plau?
- Doncs mira, una rucada entre criatures: dues nenes es barallen al pati, i no en volen parlar quan entren a classe i els convido a fer-ho. Aleshores decideixo deixar-ho per tractar-ho divendres a l'Assemblea de classe. Ara, s'han estat les dues emmurriades tota la tarda!
- I pel que sé, encara estan enfadades. Es veu que havien quedat per avançar el treball sobre "els mamífers" a casa de la Cristina, i la mare de l'Alba ha trucat per dir que no hi pot anar de cap manera, però que no vol que això incideixi negativament en el seu rendiment... i que en vol parlar amb nosaltres. Li he dit que demani entrevista. Això et venia a dir. Demà tens la trucada o la nota a l'agenda. Si et sembla que et cal, la preparem plegades.
La Cinta roman uns segons callada. Fa anys que és mestra, i sap que les petites topades del dia a dia cal aturar-les a temps perquè no esdevinguin un conflicte. I que la millor manera de resoldre-les no és endegant un procés "policial" de recerca de la veritat sobre el que ha passat, sinó guarint sentiments ferits i estimulant l'empatia. En això, ella n'és mestra!
- Saps què?- diu finalment.- Em sembla que el mateix que els dic a les criatures és el que els diré als pares: A l'escola estem per educar, i aquests petits conflictes són magnífiques oportunitats perquè els adults mostrem aquells valors dels que tant sovint parlem.
- Ets estupenda, Cinta! Estic segura que els pares t'entendran. Són molt bona gent i, a més, fa anys que venen al FEAC!
Un conflicte entre nens petits, no és un viscut com un "petit conflicte" entre ells. Demanem respecte als nostres fills i alumnes, però fem nosaltres l'esforç de tractar-los realment amb respecte (per la seva persona, pels seus sentiments)?
Quan estem davant d'un conflicte dels fills o alumnes, què fem més sovint? Intentar dilucidar culpabilitats O promoure que els implicats reconeguin els sentiments i trobin maneres de resoldre'l?
La nostra manera de fer és model per a les criatures: ens comportem amb prou respecte amb els infants, amb les diferents persones que integrem la comunitat educativa i entre nosaltres, els adults?
