En Daniel és un nen de 8 anys molt espavilat que sempre està content i que va a l’escola molt motivat. A la classe té amics i es fa amb tothom, però sobretot amb les nenes, amb qui juga i comparteix confidències. També sap defensar-les sempre que hi ha conflictes amb els nens.
Els professors i la seva família sempre han respectat la seva manera de fer i li valoren molt la capacitat d’arribar a acords quan s’ha encetat una discussió.
La Mireia és una nena de 9 anys molt espavilada que sempre està contenta i que va a l’escola molt motivada. A la classe té amigues i es fa amb tothom, però sobretot amb els nens, amb qui juga i comparteix confidències. També sap resoldre els conflictes que de vegades sorgeixen amb les nenes.
Els professors i la seva família sempre han respectat la seva manera de fer i li valoren molt la capacitat d’arribar a acords quan s’ha encetat una discussió.
En Xavier és un nen d’11 anys que fa temps que va a l’escola ordinària, però té una discapacitat visual molt gran que fa que necessiti ajuda per a llegir i escriure (té una persona que l’acompanya i li prepara els materials que farà servir al llarg de la setmana). En Xavier, a l’escola, hi té molts amics, és molt xerraire i tots els companys (nens i nenes) volen seure al seu costat, perquè sap moltes coses i els ajuda quan no saben com explicar-se. En Xavier està molt motivat de poder jugar a futbol com fan els seus companys. Què hauria de fer l’escola?
La Sònia és una nena de 10 anys molt espavilada, xerraire i simpàtica. A l’escola té molts amics i sempre hi va molt contenta. Però ja fa temps que li van dir que tenia “dislèxia”. Al començament li feia vergonya i li deia a la seva mare: “Jo vull ser un unicorn i no tenir dislèxia”. Això sempre feia riure a la seva família, que va fer tot el possible per ajudar-la i entendre les dificultats que suposava per a ella.
A l’escola tots els professors saben les dificultats que té i respecten el seu ritme d’aprenentatge. S’ha de dir que la Sònia està aprenent com la resta de companys.
Acceptem les diferències o més aviat ens incomoden?
Us adoneu de les diferències que hi ha entre els vostres fills/es? Els compareu?
Quina és la vostra actitud com a pares o educadors?